Durant el judici que se segueix contra l'expresident de la Generalitat valenciana per ?su?born impropi, el senyor Camps es va prendre la llibertat de desqualificar en veu alta un dels policies que va declarar com a testimoni dient-li "marxista" i "agent de la Stasi". Això de "marxista" no és, que se sàpiga, un insult, per molt que l'il·lustre imputat així ho consideri. En realitat, seria un menyspreu equivalent a dir-li a un altre "aristotèlic", "tomista" , "kantià", "hegelià" o qualsevol altra denominació referida als seguidors d'un corrent filosòfic. I això d'"agent de la Stasi" (antiga policia de l'Alemanya Oriental), doncs és el mateix que comparar-lo amb qualsevol altre agent d'un règim dictatorial, incloent a la llista el de Franco, que és el que vam patir aquí. Desconec quin és el judici que li mereix al senyor Camps l'actuació de la policia franquista perquè sobre aquesta etapa ni ell ni el seu partit s'han atrevit a emetre un judici negatiu, potser per disculpables raons de parentiu.
En qualsevol cas, el que sí sembla clar és el seu intent de desqualificar el testimoni dels policies insinuant que pertanyen a una trama política que busca desprestigiar-lo davant l'opinió publica atribuint-li una conducta il·lícita de la qual és totalment innocent. I aquesta trama política estaria dirigida, no cal dir-ho, des d'altes instàncies de l'anterior govern socialista, molt molest pels seus repetits èxits electorals a la regió on tant se l'estima.
La tesi de Camps no és nova i l'hem sentit recitar durant els gairebé vuit anys de govern del senyor Zapatero. Pràcticament des de l'inici del seu mandat. I llavors el problema no era el pagament, o no pagament, d'unes factures al sastre. El problema és que es va acusar directament el Govern de ser al darrere dels atemptats de l'11-M a Madrid i d'un pacte secret amb ETA per lliurar-li Navarra al País Basc com a primer pas davant una futura declaració d'independència. Una barbaritat que no es compadia amb la investigació judicial ni amb el fet que el PP acabés donant suport al govern d'un "lehendakari" socialista, però que va fer fortuna en bastants sectors d'aquest partit i a la premsa addicta. Tant, que a la cadena de ràdio del bisbat es va arribar a atribuir al "comando Rubalcaba" l'organització de les manifestacions davant les seus del PP després dels fets de l'11-M. I d'aquí va arrencar la tesi d'atribuir al que després va ser ministre de l'Interior, la creació d'una policia de partit a la qual s'encarregaven feines brutes contra l'oposició, i fins i tot a favor d'ETA, com en l'anomenat cas Faisà. Afortunadament, per al senyor Camps i els que pensen com ell, les coses han canviat per a millor. El ?se?nyor Rubalcaba se n'ha anat a l'oposició i ara al capdavant d'Interior hi ha el senyor Jorge Fernández Díaz, que va ser governador civil d'Astúries en els primers temps de la transició, quan s'iniciava la tasca de moderar els excessos de la policia franquista.
Aquests dies s'ha sabut que la policia ha enviat a una jutgessa de Sevilla un informe demolidor sobre conductes presumptament irregulars d'un alt càrrec socialista a dos mesos de les eleccions autonòmiques. No caurem en la temptació de dir de la policia de Fernández el mateix que es va dir de la policia de Rubalcaba.
