Europa es troba en una situació molt difícil. Té problemes territorials, d'estructura social, polítics, econòmics i culturals greus o molt greus en alguns casos. Nosaltres patim els problemes generals, però, molts d'ells, en el grau més elevat possible i encara n'hi afegim alguns que són particulars nostres.

Em centraré en aspectes socials i polítics del panorama actual que tenen una particular importància. Totes les societats europees, i la nostra també, s'han fet més complexes diversificant-se en grups d'interès, en estaments, podríem dir. L'estructura de classes pròpia de la societat industrial s'ha desdibuixat. Ja no es poden identificar, amb la nitidesa de fa cent anys, les classes burgesa, proletària i, entremig, la mitjana. De forma simple, podem dir que la burgesia s'ha estratificat i s'ha dividit en industrial i comercial i financera; el proletariat ha restat reduït a una minoria de la població ocupada, mentre que han augmentat amb escreix els empleats, professionals diversos i funcionaris; finalment, existeix una capa residual de gent que sobreviu com pot, desenvolupant activitats necessàries però poc valorades. Tots aquests grups humans, comparables amb els estaments medievals, tenen interessos particulars que sovint són divergents entre ells.

Una vegada esbossat aquest panorama social, cal denunciar que el sistema polític no ha evolucionat al mateix ritme dels canvis que ha conegut la societat i se n'ha distanciat. Europa, i particularment els països de la Comunitat, funcionen segons el sistema democràtic liberal. Un sistema que, més o menys modificat, prové de les revolucions anglesa, francesa i nord-americana del segle XVIII. Una època en què s'estava fent la revolució industrial, es trencava el sistema d'estaments de la societat governada per l'aristocràcia, es configurava la divisió classes que ha durat, aproximadament, fins a la meitat del segle passat i, finalment, s'introduïen els nous ideals polítics concretats amb les democràcies representatives. Els interessos de les diferents classes socials estaven defensats per uns partits polítics que, a més, proposaven ideologies socials i polítiques diferents. Simplificant, hi havia els qui eren partidaris de les formes autoritàries de la societat tradicional; els qui proposaven una democràcia de tipus liberal que defensés els drets dels individus i dels grups i que procurés de deixar l'economia en mans privades, i per acabar hi havia els qui defensaven una democràcia basada en l'eliminació radical o progressiva de les diferències de classe i de riquesa. Les actituds autoritàries i regressives eren titllades de dretes i d'ultradretes, les que estaven identificades amb la democràcia de tipus formal es consideraven de centre i les que volien canvis estructurals profunds de la societat eren les denominades esquerres.

Doncs bé, amb la diversificació social que coneixem als nostres dies i que ha portat al desdibuixament de l'estructura de classes, els conceptes que fèiem servir, i que fem servir encara, per entendre la política han perdut la seva capacitat explicativa, han esdevingut relíquies del passat. Quin poc sentit tenen avui les nocions de dretes i d'esquerres!

El conjunt d'aquesta situació ha provocat que molta gent, de forma progressiva, es consideri no representada o poc representada pels partits polítics que formen l'arc parlamentari. S'adonen que les diferents formacions han esdevingut organitzacions tancades en elles mateixes, les quals, en lloc de representar interessos socials, se centren a satisfer les seves pròpies finalitats corporatives. Aquests partits han substituït la comunicació política vertadera per la propaganda manipuladora que els aconsellen les empreses de màrqueting. El resultat ha estat l'allunyament dels ciutadans d'aquesta política manipuladora, però no de la política, perquè no és veritat que estiguin desinteressats dels afers públics. A casa nostra, l'abstenció és clarament alarmant i els vots en blanc són una denúncia encara més clara en contra d'un sistema polític que no ha sabut posar-se al dia.

Per tal de superar la present situació cal més democràcia. El sistema en el seu conjunt i els partits polítics de forma particular s'han d'obrir a la diversificació social. Es necessiten noves fórmules que facilitin la participació de tot el poble. Cal crear una situació en què els ciutadans no estiguin limitats a ser simples electors i puguin intervenir, de veritat, en la presa de decisions. Solament com un exemple particular del que es podria fer, tenim que potser seria convenient que el partits admetessin militants que només volguessin participar a favor o en contra d'algun projecte concret.

Al marge de tot això, deixin-me fer més que una acusació, un crit d'indignació: les actituds que han pres els mossos d'esquadra són intolerables i mereixen el menyspreu radical de tota la ciutadania.