Temps era temps
Lluís Torner i Callicó. (Girona)
Podríem posar-hi altres títols, entre una gran diversitat; però hem triat aquest per referir-nos a una pel·lícula, estrenada l´any 1945, que en el seu moment va aixecar molta polseguera, alhora que bon nombre de crítiques, de totes menes; es tracta de Gilda. L´11 de gener d´enguany -per tant després de 67 anys de la seva estrena- varen passar-la per un canal de televisió nacional, i la seva visió, en ser nascuts al temps de la postguerra, ens va traslladar a la nostra infantesa, per la qual cosa ens vingueren al cap un munt de records, d´uns temps difícils, en els quals a la majoria de famílies -a diferència dels protagonistes del film- ens tocava viure amb certes estretors i privacions, semblants a les que, actualment, també els toca patir a molts, tot i que les causes que varen motivar aquelles foren ben diferents de les d´ara; en aquell temps ens les trobàrem per les funestes conseqüències d´una guerra, mentre que en les d´avui, tot i que ningú en vol tenir la culpa, en major o menor grau, tots hi tenim la nostra part; els uns per haver volgut viure per sobre de les seves possibilitats, altres per fer negoci, aprofitant-se de les circumstàncies, i alguns per no haver sabut posar ni ordre, ni mesura, a una situació irreal.
Bé! Però tornant a la pel·lícula, tot i que llavors érem molt jovenets, encara recordem com el rector de la nostra parròquia, des de la trona, predicava que els que l´anessin a veure cometrien un pecat molt greu. Avui, un cop vist el film, imaginem què diria aquell bon home, enfront de moltes de les pel·lícules que es fan. En aquella la protagonista es treia, llicenciosament, un llarg guant, i semblava qui sap què; avui es treuen pla més, i la gran majoria ho veu com una cosa natural.
És el que dèiem, temps era temps. Cadascú, segons la seva consciència, pot fer les seves comparacions. És el nostre parer.
On és el Club d´Escacs de Salt?
M. Dolors Dalmau Puig. (Sabadell)
Estic sorpresa. Per causes personals, he estat buscant el nostre club d´escacs de Salt -i dic nostre perquè durant un temps en vam formar part, el meu fill i jo- i no l´he trobat: el mòbil no funciona, a l´email ningú no contesta i és molt estrany perquè, des del 1975, quan els seus inicis els porta a terme el Sr. Jaime Garcia, pràcticament donant la seva vida pel club i molt poc ajudat per l´Ajuntament i mitjans educatius, en aquell temps estava actiu sempre i el trobaves en qualsevol moment. Crec que darrerament alguna cosa ha canviat, m´ho van dir en el 2006-7 però ara ha tornat a canviar i posar-te en contacte amb aquest club és impossible. No m´ho creia, però ara ha desaparegut!, fins i tot els patrocinadors, una empresa ja no existeix, la de neteja, i el restaurant Vilanova.
M´agradaria que algú del club donés les noves dades del telèfon, de l´email i de qui és el president, si és que està en actiu, perquè ara aquest club és com un fantasma. I no podem deixar que un esport tan important, que és ciència, educació i estratègia i en el qual en Jaume hi ha treballat tant, hi ha cregut tant, quedi com un fantasma i postergat.
Sabent que els escacs són un joc molt important que s´ha jugat durant gairebé tota la humanitat, doncs ja se´n van trobar peces a la tomba de Tuntankamon; els indis, els perses, els àrabs que el van acostar a les costa d´Àfrica i van arribar a la nostra península entre els segles VIII i X aC però els més grans van ser els bizantins, i a Espanya al segle XVI el va començar un frare.
Senzillament: gràcies!
Àngela Ferrer i Mató (Girona)
Fa uns dies vaig demanar ajuda a la premsa i a l´Ajuntament de la nostra ciutat per tal d´evitar el tancament del Centre Cívic L´Esplai situat al carrer Grober de Girona. De moment l´Ajuntament està estudiant la manera d´evitar el tancament d´un lloc emblemàtic que ajuda molta gent gran a fer-li la vida més agradable i a gaudir d´uns serveis i trobada de companys/es que li fan més joliu el dia a dia. També es procura arranjar la calefacció avariada i que a causa del fred de l´hivern ja ha produït més d´un refredat.
Per l´atenció rebuda a la petició que també va fer-se extensiva per part dels dirigents de l´Esplai és l´hora d´agrair als mitjans de comunicació de la premsa local i a l´alcalde senyor Puigdemont haver-se sentit sensibles als problemes d´aquest col·lectiu que es mereix la màxima atenció i el respecte de tota la ciutadania. Per tot plegat cal dir: Sincerament, gràcies. No dubto que tot s´acabarà d´arranjar de manera positiva.
