Quant a Mart, alguns científics pensen que ja podríem desplaçar-nos fins a la seva superfície, però només en viatge d'anada. En això, Mart s'assembla a les drogues dures, de les quals pocs tornen. I a la mort, de la qual no torna ningú. Droga i mort, en fi, una combinació força comuna. Com desintoxicar-se de Mart una vegada provada la seva soledat celeste? Hem viatjat tantes vegades en somnis a aquest lloc de l'univers que en certa manera som addictes a la seva pols vermella. Molta gent hi mor imaginàriament, al mig de les seves mítiques tempestes de colors, que es veu que duren mesos. M'ho va explicar l'altre dia la directora d'una residència de la tercera edat:
- Els últims tres ancians que han mort al nostre centre, creien que es trobaven a Mart, que morien a Mart. El dolent és que ha corregut la veu i una part important dels nostres interns està convençuda que la residència és marciana.
Li vaig dir que jo no intentaria treure'ls la idea. Es tracta d'un bon final per a una vida absurda (totes ho són). Personalment, donaria qualsevol cosa per passar els meus últims dies en un lloc sense estacions d'autobusos i sense museus de cera, per posar dos exemples d'espais que em desassosseguen, i a Mart hi haurà altres coses, però no estacions d'autobusos ni museus de cera. Mart és un suburbi gegantí, amb molt poca atmosfera, on dóna gust no sortir de casa ni treure's l'escafandre. Jo no sortiria de l'estació espacial ni a recollir mostres, que és per al que envien sondes a Mart, per recollir mostres. Quina mania, amb les biòpsies (i amb les colonoscòpies), no?
La directora de la residència ja esmentada em va comentar també que molts ancians, a causa de la crisi, estan tornant a la llar dels fills, el que es prenen com tornar a la Terra. Ho viuen molt malament, i no m'estranya perquè ja hem dit que el que té de bo Mart, de moment almenys, és que no se'n pot tornar. Si necessiten voluntaris per a aquest viatge d'anada, aquí em tenen. Els sortiria barat perquè només haurien de transportar el meu cos físic. La meva ànima porta tota la vida allà.
