El dia 3 del passat mes de desembre es va celebrar el solemne acte d'inauguració de les obres de restauració del presbiteri del temple parroquial del Mercadal, amb la cerimònia de consagració, pel nostre bisbe Francesc, de l'ara que procedeix de l'històric temple de Sant Domènec. La recuperació de l'esmentada ara gòtica i la seva col·locació en el presbiteri del Mercadal ens evoca la relació del temple del Mercadal amb el desafectat temple dominicà. L'estiu de l'any 1835 es produïa una animositat contra els religiosos claustrals, localitzada principalment a la ciutat de Barcelona, amb violències contra els edificis i contra les persones, i generalitzant-se arreu del país. A Girona, de moment no es temia res. El Governador tenia un indubtable interès a mantenir la pau i la tranquil·litat i a garantir la integritat dels convents i dels seus ocupants. Però la cosa s'anà complicant i l'ambient era cada vegada més enrarit. Finalment el governador, tement veure's impotent per mantenir l'estabilitat de la situació i la seguretat dels religiosos, els aconsellà que abandonessin els convents discretament abans que es produís algun acte de violència. En conseqüència, el dia 5 d'agost d'aquell any 1835 els dominics, com també els frares dels altres set convents gironins, i els monjos de Sant Pere de Galligants, tancaren les seva cases i s'exclaustraren. El que de moment podia semblar una mesura provisional per precaució, no va tardar a convertir-se en una exclaustració definitiva, per la promulgació de la llei de desamortització de l'any 1836, del ministre Juan Álvarez Mendizàbal.
Amb l'exclaustració i més encara amb la desamortització quedaven en perill uns valors molt considerables. Uns de caràcter espiritual i altres de caràcter artístic i arqueològic. Moltes coses es perderen irremissiblement. Altres es pogueren salvar. Costums pietosos i tradicionals devocions fomentades pels religiosos quedaren oblidades. Monuments de gran valor es convertiren en casernes o en oficines estatals i altres foren irremissiblement enderrocats. Arxius amb pergamins i altres documents antiquíssims es dispersaren o es destruïren. Llibres , entre els quals còdexs manuscrits i incunables, quedaren apilats de qualsevol manera, i a disposició de qui els volgués arreplegar. Uns anaren a la foguera, altres a cal drapaire, els de més valor a biblioteques de països més respectuosos i més il·lustrats que el nostre. Fins l'any 1848 no es creà la Biblioteca Provincial, per recuperar el que encara no s'havia destruït o dispersat.
Del convent de Sant Domènec passà al temple parroquial del Mercadal la imatge de la Verge del Roser i també la Confraria del Rosari que continuà fomentant aquesta devoció. Fins una època bastant recent, que els de la meva generació podem recordar, en el temple del Mercadal se celebrava amb gran solemnitat la festa de la Verge del Roser, el dia 7 d'octubre, i la tarda del diumenge més proper a l'esmentada data sortia del temple parroquial una processó que recorria els carrers d'aquesta barriada. També sortia del temple del Mercadal la processó del Rosari de l'Aurora, els matins dels diumenges del mes de maig. El 20 de juliol del 1936 amb el saqueig del temple par?roquial va ser arrabassada del seu pedes?tal i cremada la imatge que un segle a?bans s'havia pogut salvar de la destrucció.
El convent franciscà que ocupava un extens espai en el que és ara el carrer Nou i el seu entorn, tenia un temple gòtic, semblant al de Sant Domènec, pel seu estil i per les seves grans proporcions. Els pocs que aquells de la primera meitat del segle XIX apreciaven aquests valors, proposaren convertir aquell temple en parroquial del Mercadal, a canvi de cedir a l'Estat el temple parroquial que no tenia cap valor arqueològic. Però el rector del Mercadal s'hi oposà, tement que si retornaven els religiosos i recuperaven les seves propietats, la parròquia es quedaria sense temple.
Si s'hagués realitzat aquella frustrada per?muta no només s'hauria salvat un notable monument medieval, si que també la configuració d'aquella barriada hauria estat molt diferent a com és ara. No podem sa?ber si millor o pitjor; però sí ben diferent.
El mes de maig de l'any 1943 es reconciliava el temple parroquial del Mercadal, recuperat de la parcial destrucció que havia sofert. Una nova imatge de la Verge del Roser tornaria a presidir el presbiteri. El mes d'octubre del 1949 s'inauguraven les pintures que són una apologia de la devoció del Rosari.
L'any 1951 els dominics retornen a Girona. Es responsabilitzen del culte del temple del Sagrat Cor, però en la seva agenda hi tenien molt clar el propòsit de recuperar el seu antic convent. Els Pares Alfonso Monleón i Josep M. Coll feren constants i intenses gestions prop de les autoritats militars. El temple ja estava desocupat; però l'antic convent encara era seu del Govern Militar. L'any 1957 els dominics aconseguiren recuperar el temple; però no el claustre ja que hi tenien accés algunes dependencies del Govern Militar. El 26 de març d'aquell any 1957, l'Estat fa lliurament del temple a l'orde dominicà. En el despatx del Delegat d'Hisenda es signa la corresponent acta per part del Delegat Remigio Nebot i del Pare Provincial dels dominics Miquel Gelabert. Hi són presents el notari Utrillas, el Cap del registre de Propietats, Josep M. Planas, el secretari de Cambra i Govern del Bisbat, Dr. Taberner, i diversos pares dominics.
Es realitzen obres de restauració del temple, sota la direcció de l'Arquitecte Joan M. de Ribot. Es recupera l'ara de l'altar major, que es trobava emmagatzemada en el garatge del Palau Episcopal, dependència que té accés per la plaça Lledoners. I el dia 30 de juny d'aquell mateix any se celebra amb tota solemnitat l'acte de reconciliació del temple que oficia el Bisbe Cartañà. Varen ser padrins el Sr. Antonio Federico Correa Wegligson, antic governador de Girona i en aquell moment Director General del Ministeri de la Vivenda (podia atorgar subvencions per la reconstrucció), i l'esposa del Governador Militar (podia facilitar el desallotjament i la cessió del claustre i convent). A l'acte hi assistiren un bon nombre de pares dominics i de religioses dominiques de l'Anunciata i molts fidels gironins. El temple estava totalment ple. A continuació de l'acte de reconciliació i consagració de l'altar el pare provincial celebrà la Missa vespertina.
En el temple recuperat s'hi celebraren alguns actes de culte, entre els quals, alguns anys, la Missa de la festivitat de Sant Jordi, organitzada pels minyons escoltes. Però aviat quedà palès que la ubicació del temple quedava molt desplaçada del centre urbà i que resultava molt difícil recuperar la vitalitat que en altre temps havia tingut. Desafectat novament el temple, i destinat provisionalment a teatre i definitivament a Paranimf universitari, l'ara quedà arraconada en la capella del Roser fins a l'actual recuperació per destinar-la a presidir el culte parroquial del Mercadal. Recuperació que esperem sigui definitiva.
