Dimecres, coincidint amb el partit Madrid-Barça, TV3 projectà a l'espai Senseficció el documental El final de la Escapada, d'Albert Solé. El protagonista és Miguel Núñez: diputat per Barcelona del 1977 al 1982; defensor i guia dels enverinats per l'oli de colza desnaturalitzat i fundador de l'ONG ACSUR-Las Segovias. Morí el 2008. Tingué una mort digna -per això havia tornat a Barcelona-, i donà el seu cos a la ciència.

Abans de la restauració democràtica, Miguel Núñez fou un adolescent madrileny afiliat a les JSU que combaté a la Guerra civil, fou empresonat i condemnat a mort pel franquisme acabada la guerra, s' exilià i tornà, després de la vaga dels tramvies de Barcelona el 1951, amb l'encàrrec de reconstruir el PSUC. Detingut, torturat, i empresonat a Burgos, lluità per la reconciliació, la llibertat, l'amnistia i l'estatut d'autonomia.

Dimecres, Santiago Carrillo complia 97 anys. El vell fumador, el vell polític. El cap de colla de tants lluitadors per la llibertat que ja ens han deixat, com Miguel Núñez.

En la breu tertúlia posterior, Albert Solé insistí que mentre no reconeguem el valor i la generositat d'aquesta generació que ja fa uns anys ens va deixant, no sols cometrem una tremenda injustícia, sinó que donarem la raó als que provocaren la guerra civil i instauraren la dictadura més sagnant de la història d'Espanya. La memòria del franquisme la tenim present cada dia passejant per les nostres ciutats i costes: tants desgavells urbanístics que trenta anys de democràcia no han aconseguit arreglar. Cal recuperar la feina dels lluitadors per la llibertat i així podrem sanejar la nostra història.

Els temps que vivim, tant proclius a l'oblit i a carregar la crisi als sectors més dèbils de la societat, fan urgent la tasca. No fos cas que els pobles que no recorden la seva història es vegin obligats a repetir-la.