Atenció a dues notícies recents. Una: la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, anuncia que el Govern espanyol tornarà a fer compatible cobrar la pensió de jubilació i treballar a temps parcial. L'altra: el cap del Govern suec, el conservador Fredrik Reinfeldt, planteja endarrerir la jubilació fins als 75 anys. I diu que la gent s'ha de fer a la idea de canviar de feina en algun moment de la seva vida. Que una persona cansada d'una feina dura no hauria de passar de cop a la jubilació, sinó a una altra feina sense tanta exigència física.
Això és el que havia succeït sempre a les estructures productives familiars, fossin cases de pagès o negocis urbans: els avis eren rellevats de les tasques més dures, però no deixaven de feinejar en una cosa o altra fins que ja no s'aguantaven. Tothom produïa: fins i tot modernament, els nens s'hi agafaven tan bon punt tornaven de l'escola. Aquest esquema no es planteja en el món de les relacions laborals assalariades, però ara mateix és un factor diferencial d'alguns negocis regits per asiàtics.
El comentari del suec i l'anunci de l'espanyola assenyalen una mateixa cosa: que tots els governants intenten agafar per les banyes el repte de la desproporció creixent entre cotitzants i pensionistes. Si un de cada dos joves nòrdics viurà segurament fins als cent anys, segons els demògrafs, és suportable un sistema que els ofereixi 40 anys de pensió després de 35 de treball? Al capdavall, la jubilació als 65 anys es va establir quan l'esperança de vida no arribava als 70. Avui, en canvi, es jubila gent en plenes facultats mentals i en bona condició física, apta per a mil feines.
El plantejament sembla correcte... sempre que hi hagi feina per repartir. Aquesta és la mare dels ous. Moltes de les prejubilacions que tant preocupen l'actual Govern, i que han preocupat tots els anteriors -però que les continuaven permetent i subvencionant- no són res més que acomiadaments motivats per reduccions de plantilla. Si les empreses no es veuen amb cor de donar feina als majors de 60 anys, com volem que en donin als que passen dels 65? Si no és que la reforma serveix perquè els jubilats actius facin jornades de vuit hores declarant-ne només quatre i per un sou molt menor del que demanaria un treballador sense pensió.
Per salvar els comptes d'una Seguretat Social que ens ha de mantenir vius i medicats fins als cent anys, cal que hi hagi molta més gent treballant i cotitzant. Però ara mateix els joves no troben feina i els nascuts abans del 1950 són el primer objectiu dels ERO. La qüestió no és l'edat legal de jubilació. La qüestió és voler treballar i no poder.
