Cartes

àngela ferrer i mató. girona.

Fixem-nos si no és així: Els corruptes, els lladres de guant blanc, els embaucadors, els aprofitats, els estafadors, els que han abusat gastant els béns públics pel seu propi benefici, la majoria, passegen pel carrer i viuen tan feliços gastant el que han robat, mentre els jutges si fan la feina "massa bé" són jutjats com a delinqüents i castigats. Talment són engarjolats els que roben quantitats que fan riure al costat dels grans estafadors que són encara moltes vegades considerats víctimes al ser jutjats (ex. el senyor Camps). Els que capitalitzaven els bancs i caixes, s'han retirat amb jubilacions daurades i/o amb sucoses indemnitzacions, mentre que els que confiaren en ells s'han quedat arruïnats (béns preferents) o sense habitatge i amb un deute per arrossegar fins no se sap quan. Els que manen segueixen gaudint de sous astronòmics, dietes, cotxes oficials i tot el que hi vulgueu afegir, mentre el poble del qual en són administradors rep retallades a tort i a dret i sobreviu com pot davant d'una crisi que no saben com resoldre. Els avis i gent amb capacitats de tots tipus veu com li van escurçant el sou que s'ha guanyat després de molts anys d'esforços i dedicació, mentre ignorants es veuen catapultats a llocs preeminents i reben sous inimaginables pels que sí que s'ho mereixerien. A llocs on hi ha poc trànsit i el turisme és gairebé inexistent s'hi ha construït autovies, (gairebé sempre buides) aeroports fantasma, i els trens funcionen perquè se n'ha tingut cura, mentre a zones turístiques i de gran trànsit, tenim carreteres sense acabar, fotudes, trens que s'avarien un dia sí i un altre també, un aeroport que no poden gestionar els del país i sense connexions internacionals. Els expresidents gaudeixen de jubilacions sense límit mentre els que han treballat tota la vida tenen un límit i molts "pateixen" jubilacions de pena i sense comptar que molts dels exmandataris segueixen tenint altres càrrecs, cosa prohibida als treballadors normals i corrents.

Tenim o no tenim el món gapgirat? I per redreçar-lo, ai las!, ho veig més negre que una mina de carbó.

Al Sr. Jordi Aurich

del Departament d'Agricultura

Lídia Angelats Jordà. ripoll.

Primer, li agraeixo moltíssim la seva resposta a la meva carta sobre benestar animal. Segon, sobre la competència dels correbous, penso que tots vostès formen part del mateix Govern de la Generalitat actual i, per tant, són coresponsables d'alguna manera d'animar a fer tals espectacles a llocs on mai n'haurien fet. Calia? Tercer, vostè parla d'ajudes econòmiques als criadors d'animals per complir amb la normativa europea de benestar animal (gràcies a Déu que hi ha algú que camina endavant). Doncs, no ho sabia, i me n'alegro. On surten aquestes notícies? Diuen que les gallines ponedores han de tenir espai per poder-se aixecar. Estan sempre ajupides, immòbils? Espai per poder aletejar. Ni poden moure les ales? També es podran girar, podran també cuidar un niu, i picar el terra que els hauran d'adequar. Visca Europa, per fi! I les truges també tindran més espai i podran mirar els seus fills.

Som fills del planeta Terra, i quan veus aquests dies els astres que estan tan brillants dius: quanta bellesa! Tal bellesa és de lluny. De prop, el món que coneixem és un horror! Pot ser que hi hagi algun món que sigui un paradís per a tots. Nosaltres el podem imaginar, aquest món just, però anem tan lents a fer justícia i comprendre el sofriment d'altri, que la Terra s'acabarà sense haver aconseguit fer un món digne de viure-hi i veure. Això no és pas demagògia ni sectarisme; és un acte de democràcia i de denúncia.

Cal i volem ésser agraïts

família melèndez-frigola. girona.

És fàcil demostrar l'agraïment quan un retorna a casa guarit de l'hospital. Malauradament per a nosaltres no ha estat així i malgrat la pena, sentim l'íntima necessitat de manifestar el nostre agraïment, el nostre reconeixement i la nostra admiració. Van dirigits a totes les persones que durant disset dies i les corresponents nits han estat al front de la malaltia del nostre marit i pare. Des de la intervenció a corre-cuita fins al desenllaç hem viscut els moments més intensos de la malaltia sempre acompanyats de la sensibilitat, la competència, la professionalitat, l'eficiència, la delicadesa, la tendresa...

Hem comptat amb metges, infermers, auxiliars, portadors de llitera, conductors d'ambulància, netejadors que en tot moment hem sentit comprensius i al nostre costat, serens, infatigables. També l'aspecte religiós ha estat cobert amb gran sensibilitat. Tot plegat fa que, malgrat el desenllaç, sentim el consol d'haver rebut les millors atencions mèdiques i sanitàries. Més enllà del que hauríem pogut imaginar. I aquest pensament esmorteeix el dolor del moment.

No seria just oblidar ningú. Des de l'atenció de capçalera, els especialistes de l'ICO, de l'Hospital Dr. Josep Trueta, i especialment de l'Hospital de Santa Caterina, on hem viscut les hores més amargues i on el tracte, els tractaments i les cures han estat alleujament i consol.