Els espanyolistes tenen un greu dilema amb Catalunya. Què preval a Espanya, els drets individuals o els col·lectius? Si els drets col·lectius catalans no valen, per què han de valdre els espanyols? Si tot és pur individualisme i vint espanyolistes poden exigir que, a diferència de les altres 600.000 famílies escolaritzades a Catalunya, els seus fills només han d'aprendre en castellà, per què els catalans no podem fer el mateix i exigir que a Saragossa per exemple ensenyin només en català? I cito Ara?gó perquè té una minoria catalana a la Franja de Ponent absolutament discriminada. Per cert, quan Duran Lleida, que és d'Alcampell, ha mogut un dit per defensar-los? Ja veieu si l'importa el català a la seva pròpia terra.
La justícia catalana s'ha rentat les mans, afirmant, com és obvi, que cal complir les lleis, és a dir que prevalen els drets col·lectius d'una comunitat. Han embolicat la troca afegint que els individualistes espanyolistes poden anar als tribunals a exigir que la seva descendència només sàpiga castellà. Els que més llàstima fan són els fills d'aquests pares espanyolistes, obcecats perquè els seus fills quedin marginats. La paraula burocràtica immersió dóna aquests malentesos perquè sembla com si aprendre català sigui ofegar-se, quan és tot el contrari. Com més idiomes sabem, millor anem. En lloc de preocupar-nos de saber anglès, el dèficit competitiu que arrosseguem, la batalla espanyolista es centra en no aprendre català. Patètic.
Jo vaig viure fa trenta anys la desegregació de l'escola pública a Catalunya. Abans existia una escola segregada, igual com encara divideix el País Basc i el País Valencià, amb una línia catalana i una altra castellana. Jordi Pujol, que sempre ha estat un covard, fugia d'estudi dient que els consells escolars havien de decidir si volien una escola catalana. Els consells escolars estan controlats pels mestres amb dos terços dels vots. Però per un cop els pares varen poder imposar-se gràcies a què els mestres de la línia catalana votaren amb els pares. De la nit al dia Catalunya tingué escoles integrades. Igual com no foren els polítics, tampoc us creieu que foren els catalanistes els que imposaren l'escola catalana.
A Sant Cugat hi havia cinc escoles públiques. Tres eren catalanes, una era dels dirigents socialistes i la darrera, en tots els sentits, a La Floresta on jo vivia, era l'escola gueto castellana. El 85% dels pares, i fills, era castellanoparlant. El problema era que les dues línies no donaven el mateix resultat. La línia catalana era millor en tot, en matemàtiques, en biologia, però també en castellà! Hi havia una enorme pressió dels pares de passar els fills a la línia catalana i la línia castellana s'estava morint per incompetència. Foren els propis pares castellans els que imposaren l'escola catalana. No fou Jordi Pujol ni el catalanisme.
Fins i tot "PP" Antich editorialitza a La Vanguardia: "No hi ha conflicte lingüístic a Catalunya, per molt que hi continuï havent interès en desestabilitzar el país. La convivència en una societat bilingüe com la catalana ha estat, és i esperem que continuï sent exemplar. No és fàcil trobar un model que garanteixi el coneixement de les dues llengües i Catalunya ho ha aconseguit. A què, doncs, l'enrenou sempre permanent?".
Es espanyolistes han de decidir si volen els catalans dins o fora d'Espanya. Si els catalans tenim drets, cal respectar-los. Si 20 espanyolistes cada any, entre 600.000 famílies, volen només castellà, els catalans hem de tenir els mateixos drets a Espanya. Madrid, amb 20.000 catalans, ha de tenir escoles catalanes. Això és un absurd. Igual d'absurd com creure que no aprenent llengües anem endavant. Cal saber català, castellà i tambè anglès. O també el prohibirà la mala educació espanyolista?
