Vaig anar a escoltar una conferència del professor Josep Oliver. Va intentar introduir dosis d'optimisme. Va considerar que aquesta crisi no era pitjor que les altres dues que havia viscut als 70 i als 90 i que a diferència de llavors, ara mateix Catalunya estava donant feina a més d'un milió de persones més que llavors i que l'estructura econòmica s'havia modernitzat molt. I finalment que el sector exterior estirava com mai i gràcies a ell no havíem caigut en una recessió del 3% del PIB i ens havíem quedat en dècimes.

Oliver també va dir que sortiríem de la crisi alemanys o no en sortiríem. Amb això estic d'acord, caldrà passar a la frugalitat i la senzillesa en les polítiques públiques i en els comportaments personals. Però crec sincerament que Oliver no va abordar un problema global del model productiu que és la sostenibilitat. L'impacte sobre el planeta del creixement global i sobre el mercat i reserves de matèries primeres. Haurem de sortir de la crisi també danesos.

Políticament correcte, no es va referir al conflicte amb Espanya fins a preguntes del públic. Una persona que no creu possible la independència va afirmar que si no estàvem disposats a defensar-la creient-nos-ho la capa dominant a Espanya no s'asseuria a negociar un canvi de model territorial perquè prefereix sacrificar el motor econòmic de la península i per tant créixer menys a canvi de manar més. L'altra sentència dita des de la fredor d'un acadèmic també és significativa. El percentatge del mercat espanyol i exterior de les exportacions catalanes era d'un 85% i 15% respectivament fa pocs anys. Avui ja és del 45% i 55%. En poc temps el mercat espanyol serà irrellevant.

La conclusió és que Catalunya viatja en una placa continental en direcció oposada a la de la península i que les economies catalana i espanyola, de fet, ja estan divorciades. Ara només falta que a aquesta realitat infrastructural s'hi adeqüi la mentalitat i la superestructura política. No crec que aquest festeig permanent entre Mas i Sánchez-Camacho pugui ajornar un final irreversible. Oimés si cada dia ens toca pagar als catalans la nacionalització de la banca d'Esperanza Aguirre i Zaplana.