Hi ha realitats vinculades al consum de marihuana davant de les quals no es pot amagar el cap sota l'ala; no s'hi val a fer l'estruç. Les dades epidemiològiques més recents són alarmants: dos de cada tres ingressos psiquiàtrics per psicosi són deguts al consum de cànnabis. I quan parlem de psicosi parlem de malaltia mental greu, sovint incapacitant. Es tracta de gent jove que poden presentar al·lucinacions, deliris, dificultats en l'execució d'alguns moviments, ansietat intensa, etc., que els impedeixen seguir amb les seves activitats diàries. Al mercat es poden trobar, cada vegada amb més facilitat, unes varietats d'herba cada vegada més psicoactives i amb més potència per ocasionar quadres psicòtics greus, que requereixen el mateix tractament que han de rebre les persones amb malaltia esquizofrènica. Però, malauradament, no es tracta d'un tractament que ens pugui donar garanties de curació. Massa sovint, les persones que presenten problemes de salut mental a causa del cànnabis pateixen seqüeles irreversibles, alteracions mentals que poden durar tota la vida, amb pèrdua de qualitat de vida.
Els efectes del consum de cànnabis seran més intensos i es poden presentar més precoçment com més aviat s'ha iniciat el consum de l'herba. Actualment, al nostre país, els adolescents comencen a consumir-la abans dels catorze anys. A vegades, es tracta d'un consum amagat dels pares. Però, en altres ocasions, es tracta d'una situació tolerada pels pares com una experiència més de l'adolescència, i acceptada com un "mal menor". Es minimitza, es parla de "porret"... Però rere el "tots ho fan", hi ha una dimissió de les tasques educadores. La generalització d'una conducta perillosa mai li restarà el seu contingut de risc. I tot arriba... L'edat mitjana d'ingrés dels consumidors de cànnabis amb trastorns psicòtics és de 23 anys.
Per què els adolescents s'involucren en conductes de risc? Quina és la causa del consum, cada vegada més precoç, de drogues? A l'adolescència hi ha una necessitat de descobrir noves sensacions, especialment aquelles que freguen el risc, i que serveixen com a ritus d'iniciació en el grup. El consum de drogues pot dependre del context social (situar-se en el seu món), i la seva resistència a la influència dels companys. També intervenen factors biològics i genètics. Amb les seves provocacions, l'adolescent vol aconseguir unes fites d'autorealització en el seu món; vol sentir-se segur malgrat les seves inseguretats. Tota l'adolescència suposa un procés en què els pares són convidats a exercir la seva tasca educativa. Assenyalar els límits que poden abocar a situacions de risc forma part d'aquesta tasca educativa. No s'hi val a dimitir!
