Tribunals, jutges i magistrats són els òrgans, unipersonals o col·legiats, que tenen com a responsabilitat, finalitat i tasca impartir justícia, o dit d´una manera més ajustada a la realitat, i no tan utòpica, donar solució legal als casos i problemes que se li plantegen per part dels justiciables o de la ciutadania. I no dic res d´estrany ni novedós en afirmar que no sempre van de la mà la llei i la justícia, i menys encara algunes sentències amb el sentit de justícia que qualsevol persona de be pot entendre. El laberint de normes processals, l´excés de burocràcia, la conversió de persones en simples expedients, el distanciament, en moltes ocasions, jutjadors de la mateixa realitat i dels justiciables, que fa que s´arribi a consagrar com a veritat formal inatacable la lamentable dita de que «lo que no está en los autos no está en el mundo», fan del món judicial un espai estrany, temible i insegur.
A això se li suma que cada jutge, amb la seva personalitat, ideologia i ètica, emparat en la seva independència i criteri, aplica i interpreta la norma a la seva manera, realitat que contradiu el principi fonamental de que tots els ciutadans són iguals davant la llei. I exemples de decisions judicials contradictòries, resolent casos idèntics, solen haver-hi amb bastant sovint.
Un altre problema addicional que pesa sobre les estructures judicials, en especial sobre les altes instàncies com el Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem i el Consell General del Poder Judicial, i que baixa fins als presidents de les audiències provincials, són les interferències polítiques que malmeten i desacrediten el sagrat principi de la independència judicial. Quan les cadires i els càrrecs depenen més del protector polític de torn que de l´historial de compromís, la competència professional i el servei a favor de la justícia i de la ciutadania és que el sistema està corromput i no és exemplaritzant.
Per impartir justícia cal tenir les mans netes, el cor tendre i la ment lliure, a més d´una gran preparació i experiència professional i uns profunds compromisos ètics envers la veritat i la justícia. La ciutadania té dret a un servei públic de justícia eficient, ràpid, creïble, amb independència dels poders polítics, fàctics, econòmics... L´última enquesta del CIS posa de relleu que el 60 per cent de la població espanyola té poca o molt poca confiança en els jutges i el funcionament de la justícia. És una dada que ens ha de fer reflexionar a tots.
I per acabar, un fet per mostra. A una persona a la qual la Seguretat Social li ha denegat qualsevol pensió d´invalidesa, després de fer l´oportuna reclamació, ha presentat demanda al jutjat social: el judici li han senyalat per a l´octubre de 2013. De què haurà de viure, sense cap tipus de prestació, fins llavors? És un problema de les lleis, però no deixa de ser també un greu problema judicial.
I d´excuses se´n poden donar moltes, però la gent necessita i vol solucions eficients i ràpides. I en casos com aquest, la confiança en els tribunals cada cop es deteriora més. Calen revulsius, treball i no excuses.
