la repetida monotonia del calendari queda superada quan es dedica una atenció especial a un dels seus fulls. Un dia, d'aquella col·lecció d'uniformitats, pot adquirir consideració i es converteix en una joiosa celebració de la vida. Ja fa temps se celebra arreu el Dia de la Música, com no podia ser d'altra manera, tota vegada que l'expressió musical sol acompanyar la commemoració de tots els altres "dies". El 21 de juny, començament de l'estiu, és l'assenyalat per fer anar juntes dues eclosions, la del bon temps i la de la música.
A Girona s'ha celebrat enguany el Dia de la Música desenvolupant tot un programa. Els escenaris de les actuacions musicals han sigut: Auditori de la Mercè, plaça dels Jurats, Rambla de la Llibertat, plaça Independència, plaça Mercaders, Pou Rodó; s'han fet dues cercaviles musicals pel Barri Vell i sis activitats paral·leles a altres locals, també del Barri Vell. Queda clar que l'organització ha pensat, només, en aquell Barri Vell, oblidant tota la resta de barris, que també són de Girona.
Amb el programa als dits d'aquest Dia de la Música a Girona observo els gèneres i modalitats musicals que es varen oferir. A diverses hores es varen tenir aquestes actuacions : punk rock, hard rock, pop rock, rock alternatiu,rock progressiu, indie, math progressiu, new wave, pop, pop acústic, pop blues, soul, gospel, folk, electropop alternatiu, techno trance, ragga, dub i hip hop. Aquesta era la tònica dominant. Completaven la programació algunes actuacions de cant coral, taller de tambors, guitarra, saxo i veus. Quan es diu aquella frase feta que "tothom ha de viure", es pot referir a la magnanimitat, a l'obertura de mires i acolliment que tothom es mereix. Però aquesta celebració del Dia de la Música a Girona ens ha mostrat la contundència del domini d'una modalitat de música, que potser se'ls haurà esquitllat als organitzadors del Dia. A qui pertoqui: el desequilibri de la programació d'aquest Dia de la Música no podrà ser tingut com a model per a altres anys.
Girona, que amb tota la dignitat es diu ciutat educadora, quan ve el 21 de juny ha d'oferir una programació musical ampla, oberta, de gran diversitat de gèneres i derivats, que no sigui cap casament amb un tipus determinat, com aquest any. La ciutadania que surt a escoltar música, aquell dia, vol sentir la seva, preferentment; si la ciutadania és diversa en edats, tendències i preferències, l'organització ha de tenir-ho molt present. No s'hi val que algú s'ho prengui com un domini i arraconi tot el que sona diferent. El Dia de la Música pot ser, també, una ocasió excel·lent per donar a conéixer una essència de la nostra identitat musical com a poble. Dic donar a conéixer, referint-me a la ciutadania immigrant que tenim ara i aquí; però és que resultaria de gran conveniència donar ocasió d'escoltar la "nostra" música -fins i tot als catalans de tota la vida-, que últimament n'anem molt dejuns. Tornem-ho a dir, que tothom ha de viure, fins i tot la sardana i la música simfònica interpretada per cobla. Haver d'escriure això sembla ja un increiïble acte de parar la mà demanant almoina.
Aterro, encara, a la realitat gironina: el Dia de la Música seria gran ocasió per a utilitzar un singular patrimoni d'equipament musical gironí, que són els tres instruments musicals del més gran format; són l'orgue de la Catedral, el de l'església de Sant Martí o Seminari, i el de l'auditori Viader, a la Casa de Cultura. Molts gironins podrien descobrir les seves excel·lències i fins i tot la seva existència. La ciutat serà educadora o no serà.
