Cartes

Casa de Cultura

PILAR DíAZ i trenta-quatre firmes

més. girona.

Som un grup de senyores que, des de fa molts anys, anem a la Casa de Cultura de Girona a fer el curs d'Arts Plàstiques amb la professora M. Rosa Ventura. Hem quedat molt sorpreses quan aquest máti, dia 8 de novembre de 2012, en arribar a classe se'ns ha comunicat que s'anul·lava el grup de dijous al matí, i que altres franges patirien també reduccions horàries.

En primer lloc, aquesta mesura perjudica les alumnes, evidentment, ja que ens veiem obligades, bé a distribuir-nos a d'altres grups, que ja estan plens i per tant la professora no podrà dedicar l'atenció necessària a cada una, o que algunes persones no podran continuar per incompatibilitat amb altres activitats, bé laborals o domès??tiques.

En segon lloc, perjudica la professora, tenint en compte que cobra per hores i amb aquesta mesura se li redueix el sou malgrat que s'incremen?ta el nombre d'alumnes que haurà d'atendre en les hores restants.

Aquesta mesura se'ns ha comunicat amb efectes immediats i com a fet consumat. Amb data d'a?vui hem fet classe per iniciativa de la professora, que ja no la cobra?rà. Sentim que ens han faltat al respecte per no comunicar-nos això amb més antelació. El curs va començar a principis d'octubre i ja vam pagar tot el trimestre. Creiem que en aquell moment ja devien tenir pensat que passaria això, i si no, aquesta situació diu molt poc a favor de l'organització de la casa.

Finalment, només voldria dir que aquesta manera de fer les coses no correspon a la d'un país que forma part d'una comunitat internacional seriosa com és la Unió Europea.

Tants caps,

tants barrets

Àngela Ferrer i Mató. Girona.

Han passat les eleccions i ha passat el que ha passat. A CiU li han passat factura les retallades i molts independentistes han votat Esquerra. El que passa ara és que hi ha massa partits i tots volen ser ells els que manin i obtenir el poder. La història és bona mestra i ja quan va tenir lloc la República, que tenia tots els asos per gua?nyar, aquesta es va enfonsar. Cada cap de partit volia ser el que portés la batuta i mai estaven d'acord. Ara pot passar quelcom de semblant. Si ningú afluixa, si: tu no pactis amb tal o qual, tu no t'entenguis amb a?quells... i és el que sento i està succeint, com sempre quedarem altre cop com estàvem, res d'Estat propi, res de poder-nos governar i sota el jou de Madrid, que no ens vol només per explotar-nos en tots sentits. Quin tip de riure es deu fer en Rajoy quan escolta les converses creuades dels nostres caps de partit! Si pogués fer una arenga dirigida a tots aquests tòtils que no s'adonen del que es juga Catalunya ara mateix intentaria fer-los entendre que el camí dels retrets i de voler ésser protagonistes no és encertat i que si volem escollir un nou camí cal que tots afluixin una mica i facin una pinya forta i dura capaç de plantar cara al govern d'en Rajoy i exigir el que com a poble i nació que som ens correspon. Només així deixarem de ser la Ventafocs d'Espanya i ara fins i tot la riota dels que ens menyspreen. Aquí i ara: Tants caps, tants barrets. Quina pena!

Girona coherent?

Ivan Puigbertran i Farrés. Girona.

Enmig d'una situació plena de dubtes que apareixen dia rere dia sobre el futur de Catalunya, ahir, dia de les eleccions anticipades al Parlament, em va envair un sentiment que en el transcurs de la meva cultura política no havia experimentat, un sentiment de vergonya i malvolença amb el nombre de diputats que Girona aportava en aquests nous comicis. Dos dels diputats que ens representen formen part del Partit Popular català, un partit que viu d'esquena a la realitat i que avui només s'encoratgen dient "Mas ha fracassat en el procés sobiranista", cecs de poder, amb l'escó que els gironins els hem regalat, sense notar la presència de les noves forces polítiques d'esquerres que sense precedents avui ja resten assegudes en un lloc al Parlament.

Partit que amb convicció d'estalvi, considerada sota el meu punt de vista dubtosa, dies enrere anunciaven a l'Ajuntament de Girona l'exclusió dels pressupostos generals de l'Estat per al tren convencional, ratificat també pel mateix alcalde en la III Audiència Pública del Projecte Ferroviari i que suposa un replantejament del que passarà amb el sol públic que formava el projecte.

Davant de la notícia, uns resultats coherents se n'haurien de derivar, i a la meva ciutat no ha estat així, la conclusió és imprecisa, com deia Francesc Macià i Lluçà: "El seny, si no va acompanyat d'una ferma voluntat de combat, només serveix per tapar covardies". Així doncs, gironins amb seny, a qui els ha calat la por al desconegut i han donat la benvinguda a la coquineria.

Amb les eleccions, tots hi hem guanyat

Xavier Serra Besalú. Girona.

És molt fàcil riure-se'n de qui no ha aconseguit més escons, o del qui s'ha enfonsat, o "fardar" d'haver arreplegat més vots. El 25-N s'ha fet una fotografia de la nostra Catalunya, amb una participació estupenda, i ara ja tenim 135 mem??bres electes del nostre Parlament que ens representeu a tots. Jo, per exemple, no sé -de la llista que vaig votar- qui em representa. De fet, tots ens representeu a tots: no feu el ridícul. Els catalans -suposo- volem ser catalans, volem sortir de la crisi, i volem que parleu i argumenteu. Si només féssiu cas, benvolguts diputats, als dits del vostre cap de colla, sense personalitat pròpia, sense consciència individual i social, seríeu tan menyspreables com els traficants de qualsevol cosa: per exemple, de vots.

Ah! I els de Madrid, que se'n riguin que, si fem les coses com cal, riurà millor el que fa les coses bé: hem d'estar cofois tots, de ser catalans. Qui se n'avergonyís, no seria digne de representar el poble.

Aquesta foto d'ara és certament diferent de la de fa dos anys. Les eleccions són un moment que "congela" opinions dels ciutadans, ara bé, atenció perquè estem vius, en acció: estigueu-ho també vosaltres, parlamentaris de Catalunya. El món ja ens mira, i -encara que no ho sembli- a Madrid saben bé que no som una colònia. Ni ho serem.

26-N? Ambivalent

Eloi Vilamitjana. Anglès.

Després d'aquestes històriques eleccions tinc sentiments totalment oposats, estic molt content pels resultats i alhora molt preo?cu?pat. Estic content per la davalla?da de CiU, era molt important que les retallades, la corrupció i l'oportunisme no quedessin legitimats. Ara ERC s'haurà d'implicar amb el govern nacional, hauran de treballar amb una gran divergència programàtica, si no ho gestionen amb molta cura poden patir un fort descrèdit. En aquest moment el país els necessita, tant per aconseguir la nostra Ítaca com per treballar per un futur millor per als del nostre país, no ens podem perme?tre una altra desfeta. Content perquè el dret a decidir queda legitimat, 87 diputats, però frustrat perquè no arribem als dos terços del parlament (90 diputats). Estic molt feliç per l'avanç de les esquerres i trist per la pèrdua d'un altaveu de l'independentisme com SI. Estic content per l'augment de la participació, però trist perquè això ha fet que la CUP (amb més vots que SI el 2010) no pugui entrar per Girona. Tanmateix hi ha un fet que malgrat tot em fa ser optimista, tinc la sensació que la gent es torna a interessar per la política. Els partits no poden ser impermeables a la gent del carrer, volem una política de proximitat, el futur és incert i tots en som protagonistes. Fem sentir la nostra veu durant tota la legislatura i no tan sols el dia de les eleccions. Només em resta dir: Diputats i diputades, feu-vos dignes de Catalunya.