el blat és al sac i ben lligat. Per a alguns insuficient, per exemple CiU, que en volia molt més, fins tocar o sobreeixir la majoria absoluta, altres es conformen de mala ganya, com el PSC, perquè no saben si tindrà prou pa per aguantar el rigor de la nova legislatura, i uns tercers salten eufòrics i cofois, com ERC i C's, també IC i la CUP, puix que si bé les enquestes els eren favorables, no esperaven que es complissin. Els dos casos més espectaculars, que han triplicat els resultats són C's i la CUP; ERC els ha doblat, de 10 ha passat a 21. Un gran èxit de les tres forces, mentre que el PP, que ha intoxicat tant com ha pogut la campanya amb l'ajuda d'El Mundo, com a premi només ha millorat un escó. El beneficiat ha resultat ser C's, que emmarranat amb una única idea, la unitat d'Espanya, l'ha repetit contumaçment i metòdica; s'ha passat la campanya amb aquest missatge simple i passional, eficaç, adreçat al cor del públic i li ha sortit bé; el lerrouxisme es ven bé entre gent que viu a Catalunya però se sent essencialment espanyola.

Recordo que alguns comentaristes afirmaren que C's era un partit sense futur, foc d'encenalls, un crit de protesta conjuntural. De moment és un tap per a la formació de la Rosa Díez i un peix depredador que neda en les aigües del baix fons marí del PP i del PSC. La seva embranzida juvenil atreu desencantats i indignats i a la gent que se sent incòmode amb el que ells anomenen la radicalitat nacionalista, la deriva sobiranista de CiU i d'ERC. C's anirà a totes ara que ha aconseguit un grup propi en el Parlament Català.

Les enquestes són enquestes; fa poc, un dels països amb més tradició electoral i amb sondejos considerats rigorosos, els Estats Units, van fallar de forma impensable; inclús el mateix dia de la votació donaven un empat entre el candidat Barack Obama del Partit Demòcrata i en Mitt Romney del Partit Republicà, i la distància final fou grandiosa.

Aquestes eleccions han adquirit una grandesa shakespeariana, molts catalans creuen que ens hi hem jugat el ser o no ser. Els discursos d'en Mas, també d'en Junqueras, eren altisonants, preludis carregats d'una poètica futurista que ens allunyaria dels temps viscuts sota l'espoli i la incomprensió. Albiraven un món millor. Artur Mas va manifestar en el míting el dia 17 que estava disposat a "jugar-se el tipus". A fe de Déu que se l'ha jugat; han intentat trencar-li la cara disparant tota mena d'obusos fins des de les clavegueres de l'Estat. Talment un putxinel·li al qual se li poden llançar boles per estavellar-lo. Tanmateix l'esborrany d'ombra de projecte d'informe contra en Mas i en Jordi Pujol que tenia com a funció erosionar i enfonsar els nostres dirigents polítics, no els ha servit de res. Pornografia política indecent, de baixa estofa, de tal faisó que Europa s'ha sorprès per la forma grapalluda d'actuar front una formació nacionalista, puix que això només s'estila en les campanyes electorals russes. A hores d'ara, vist el resultat electoral, la pèrdua de 12 parlamentaris de CiU, opino que "l'informe" ha estat innocu, sen?se cap incidència, ni a favor ni en contra.

Cal explicar, doncs, d'una altra manera el perquè CiU ha davallat considerablement contra tot pronòstic en nombre de parlamentaris.

1.- Les retallades. Retallades necessàries i doloroses, però molt mal explicades. El "Govern dels millors" ha tractat el tema alegrement, sense una justificació clara, raonable i entenedora per la gent. Alguns consellers han suposat que la població ho comprendria bé, fins cercaven la seva complicitat, alguns d'aquests han resultat insolents, adustos, puix que han imposat les ordres com militars autoritaris sense explicacions satisfactòries. Ha mancat molta pedagogia a l'hora d'adreçar-se amb modèstia, sense altivesa, a les classes socials desfavorides. Més carrer, més boca orella. Menys dogma i més autocrítica.

Cert que tots els governs (excepte l'Obama) que han pilotat el vaixell pel mar procel·lós de la crisi han estan torpedinats electoralment. La societat els ha canviat per altres que un cop encimbellats al poder han retallat com l'anterior. El canvi. El suposat canvi. El govern d'en Mas ha sofert en aquestes eleccions per la seva acció de govern. Que aprengui aviat la lliçó. Ho expressaré amb paraules senzilles d'una dona de quaranta anys: "No he votat CiU perquè per culpa seva tinc el sou escapçat i m'ha tret la paga doble de Nadal".

2.- L'ascensió d'ERC. CiU ha perdut 12 escons i ERC n'ha guanyat 11. En molts casos és una translació mecànica. Persones que havien prestat el seu vot a CiU, després del segon tripartit, l'han tornat de nou a ERC. No pas perquè CiU el gestionés malament, però han fet un vot de confiança a Junqueras. La setmana passada vaig xerrar amb diferentes persones i unes em digueren que CiU tradicionalment ha apostat pel peix al cove i si el PP s'hi posa bé, s'oblidarà de l'estirada sobiranista, altres em comunicaren que com que CiU podia obtenir una majoria absoluta el seu vot el donarien a ERC perquè ells de cap manera volen que el govern estigui en mans d'un sol partit, així CiU se sentirà obligada a pactar amb ERC. Abans de lliurar l'article al diari he parlat per telèfon amb un d'aquests advertint que de nou es pot configurar matemàticament un tripartit, una fórmula maleïda per ell. La seva resposta lacònica: "Això sí que era imprevisible; però tranquil: CiU formarà govern amb ERC". Ens esperen anys molt atribolats, això sí que és segur.