Quan tot esmorzant llegia en la premsa el text de la nova llei d'ensenyament del Ministre Wert, no m'ho acabava de creure. Em semblava impossible aquesta bufetada a la democràcia i a la voluntat popular. Amb un cop de ploma, digne de Felip V, es pretenia relegar el català a la "categoria" de llengua optativa.
Quin cinisme! No és la primera vegada, ni serà l'última que Madrid, amb paraules d'Antonio Machado, "desprecia cuanto ignora". O pretén ignorar, que encara és pitjor. I tanmateix, ben mirat, el ministre José Ignacio Wert no fa més que aplicar sensu strictu la Constitución. Oblida les reformes d'un Estatut que s'està florint en algun despatx de Madrid. I que al seu moment fou aprovat pel Parlament Català.
José Maria Pemán i Pemartín (Cadis 1898 - 1981) fou un intel·lectual tradicionalista d'àmplia visió (si em permeteu expressar-ho així). Tinc al meu davant un article de quan era membre de la Real Academia española. Datat el 20 d'abril de 1970, l'autor tenia ja setanta-dos anys. Fou publicat a l'ABC de Madrid -dubtem molt que ara l'haguessin publicat- i reproduït a La Vanguardia de Barcelona.
Titulat "El catalán: un vaso de agua clara", l'intel·lectual gadità hi explica l'aire anticatalà que es respirava a Madrid: "Em trobo -altra vegada!- el problema de l'idioma català reviscut en ocasió de l'ensenyament a les escoles. Penso -afegeix amb fina ironia- que el primer problema del català com a idioma és qualificar-lo com a problema". I parla entre altres coses, dels qui des de Madrid organitzen "actes separatistes" contra Catalunya. Insisteix que el tema de la llengua va més enllà de la pura política i que amb eixordadora espontaneïtat els catalans, defensen la llengua com un sol home. Perquè per a Catalunya la llengua "és la vida en la seva totalitat espiritual i física".
És un d'aquells articles que cal llegir esbiaixadament, com tots els d'aquella època i que podria significar per al ministre Wert un excel·lent tema de meditació.
