la mort a París el dia 13 de novembre, als 86 anys, de Nicole Fenosa, m'ha dut a reviure les converses compartides, sobretot al Vendrell, a la seu de la Fundació Apel·les Fenosa, que havia estat l'emblemàtica casa on la Nicole i el seu marit, l'escultor Apel·les Fenosa, estiuejaven a Catalunya i on havien viscut alguns dels seus moments més feliços d'ençà que la van adquirir l'any 1957.
Nascut a Barcelona l'any 1899, Apel·les Fenosa es va instal·lar l'any 1921 a París i, acollit i encoratjat per Picasso, es va integrar de ple en els moviments culturals més dinàmics i creatius de l'època. Va tornar a Barcelona l'any 1929, però a la fi de la Guerra Civil es va veure empès a traslladar-se de nou a França, on coneixeria la Nicole i on va comptar amb l'amistat i la col·laboració de figures culturals tan rellevants com Max Jacob, Paul Eluard, Jean Cocteau, Jules Supervielle,... Fenosa va construir també un diàleg fecund amb escriptors catalans com Josep CarnerSalvador Espriu.
Apel·les Fenosa, amb els seus retrats genials, amb la seva sensual, simbolista i poderosament mediterrània interpretació de la naturalesa i del cos de la dona, va desenvolupar una trajectòria artística importantíssima, de ressò internacional, amb nombroses obres de petit format, però també amb d'altres de monumentals a ciutats com París, Friburg, Barcelona, Madrid...
Ara bé, no es poden explicar ni la personalitat ni la projecció ni la pervivència del seu llegat a Catalunya sense la Nicole, que, nascuda l'any 1926, va aportar a Fenosa el seu entusiasme vital i la seva sensibilitat encomanadissa. Musa inspiradora i suport incondicional de Fenosa, la Nicole era una dona del tot excepcional: brillant, generosa, assedegada de bellesa, intel·ligent, lluitadora apassionada, artista ella mateixa, fràgil i vigorosa alhora. M'ha fascinat sempre el seu interessantíssim treball com a gravadora, aquarel·lista, fotògrafa,... Signava la seva obra plàstica com a Nicole Florensa, que era el segon cognom d'Apel·les Fenosa.
Però, més enllà de la meravella que produïa als qui ens hi acostàvem quan encara es trobava bé de salut, la proximitat amb la seva mirada inquieta, tenaç i enjogassada, cal reconèixer la seva contribució determinant al coneixement i l'estudi de l'obra d'Apel·les Fenosa, amb l'edició dels definitius catàlegs raonats de la seva obra escultòrica (2002) i gràfica (2008).
I al costat d'aquesta labor més acadèmica i documental, Nicole va impulsar la Fundació Apel·les Fenosa del Vendrell i va esmerçar-hi energies que semblaven inesgotables fins a aconseguir aglutinar els suports institucionals que havien de garantir-ne la consolidació. Des de la Fundació Nicole, sàviament acompanyada pel criteri expert de Josep-Miquel Garcia, ha dut a terme una labor exemplar de conservació i difusió de l'art de Fenosa, que ara, tot i que orfes de la Nicole, caldrà prosseguir.
