Cartes

de treball, d'hisenda

o de cultura?

Jordi Masmiquel Cullell. girona.

Divendres, personal de la inspecció d'hisenda va visitar, avisant amb antelació, el Mercat de Flor i Planta de Vilassar de Mar. A la darrera edició del Saló Tot Nuvis de Girona, dues inspectores de Treball hi varen fer una visita, per sorpresa i sense intenció de comprovar l'oferta que oferien els expositors. I ara ve Sant Jordi. Ja cal que els llibreters marquin i diferenciïn clarament els escriptors que van a les seves parades a signar llibres per distingir-los dels treballadors, no fos cas que algun d'ells, periodista o professor i actualment a l'atur, esti?gués cobrant la prestació o el subsidi, fos confós per un treballador i li imposessin una sanció de 10.001 euros!

Sant Jordi 2013

Lluís Torner i Callicó. girona.

Aquesta Catalunya que estima / el sa orgull de tenir-vos de Patró, / avui, Sant Jordi, us demana ajuda, / front dels actuals instants de transició. // Mentre per un costat se'ns menysvalora, / retallant-nos el que més falta ens fa, / i que justament ens pertocaria, / tampoc volen deixar-nos pronunciar. // Així doncs, avui, en la vostra diada, / tan important dins la nostra tradició, / el nostre Poble s'encomana a Vós. // I omplint els carrers, rambles i places, / de gom a gom, de gent, senyeres i flors, / us implora la vostra protecció. // Feu que l'ofrena de vermelles roses, / com a mostra d'uns sentiments abrandats /-que es fa extensiu, també, als llibres- / siguin penyora de catalanitat. // Manteniu-nos el tarannà pacífic, / i alhora les nostres tradicions, / tot i vetllant que no se'ns perjudiqui, / impedint-nos de prendre decisions.

Europa no dóna suport

a Mas

Andreu Moreno. girona.

Duran i Lleida ha reconegut una cosa òbvia: Europa no està disposada a reconèixer una Catalunya separada de la resta d'Espanya. Com admet Duran, altres països europeus com França, Alemanya, Regne Unit o Itàlia, no permetrien mai la separació de Catalunya per por a la repetició de casos similars en els seus propis territoris. I em permeto afegir que els Estats Units també han declarat que l'estatus de la "regió de Catalunya" és un assumpte completament intern d'Espanya. És obvi que Mas no en té cap ni un, de suport a l'exterior. I la majoria de catalans tampoc crec que estiguem precisament per endegar aventures plenes de tensions i incerteses quan d'incerteses ja en tenim bastants en l'actual situació econòmica. Vist tot això, Artur Mas hauria de corregir el rumb si no vol donar la raó a aquells que el caracteritzen com un salvapàtries messiànic allunyat de la realitat.

Jo la vaig conèixer!

giorgio magaldi. girona.

Aquest passat divendres va morir l'Elvira Pascual, esposa, mare, àvia i besàvia. El meu primer contacte amb ella es va produir l'any 1958 o 1959, ja que era la mare d'en Pere, company al Col·legi Cor de Maria i d'en Peio, el més petit. Sempre amb un somriure, ens vèiem al migdia en acabar les classes de primària i per anar ben de pressa a fer quatre xuts de pilota en aquells camps verds del que ara és el carrer Joan Maragall. Més endavant, quan ja anàrem a La Salle, l'amical relació amb els seus dos fills continuava, i es va produir la grata sorpresa que va tenir un tercer fill, en Narcís. Alguns cops l'havia trobat tot anant cap a casa, fent jo el contrari a una drecera, i ella amb el cotxet passejant el menut, i sempre rebia la seva afectuosa i somrient salutació. I amb el passar els anys, la veia més de tant en tant, a Girona, o els estius a Sant Antoni de Calonge, ja que ella i el seu marit Narcís, i els fills, en van ser estiuejants des de fa molts anys. Fos on fos sempre em regalava aquell vital optimisme i simpatia. Mai l'oblidaré. Adéu, Elvira!