Recordant el gironí Jaume Curbet
Les opinions que tenim són fruit d'aprenentatges. Experiències, bones o dolentes, segons les oportunitats. Però ja res no és senzill, i la realitat és ben complexa (el foc, no sempre s'apaga amb aigua), ens cal ser intel·ligents davant els reptes quotidians.
La intel·ligència, però, no és sols saber de números; són intel·ligents els qui mesuren les seves conseqüències, respecten la natura, reconeixen errors, comprenen raons, defensen els drets. Superar frustracions o gestionar l'èxit sense prepotència també és de gent intel·ligent, i confiar i acceptar les normes (no per por a la sanció).
El soroll, la contaminació, la brutícia..., la trampa i la mentida són comportaments paradoxals d'una altra intel·ligència depreda?do?ra que creu que són els altres (nosaltres) els qui ens hem de sacrificar (i no pas ells). Comercien sense control, arrossegant-nos al consumisme de necessitats fictícies. Ens han fet vulnerables, protagonistes hobbesians del: "tots contra tots", cercant "culpables expiatoris" i on els "dolents" són sovint els desprotegits: els més febles; nouvin?guts, joves, vells (telebrutícia, 15-M, espanyolismes...)
L'espai públic, ressò de drets socials i ciutadania, resta ferit per aquest afany privatitzador. Cal reconquistar, com apunta l'urbanista Jordi Borja, l'exercici democràtic de les reivindicacions contra la pèrdua dels béns bàsics.
A la ciutadania ens convé, abans d'abordar violentament les nostres misèries, saber com s'ho fan per mantenir-nos en l'ensopi?ment o l'agressió d'intolerància. Egocèntrics, d'estadis infantils no superats a causa d'una socialització deficitària, no saben d'empatia, compromís en fites col·lectives, que amb falsa coartada sobre la "competitivitat", han impregnat les organitzacions d'una paranoica violència estructural (tal com Jean Paul Lederach i Johan Galtung, experts internacionals de la Transformació i la Resolució de conflictes, respectivament, ens han alertat).
En la gestió de conflictes, no obstant, una cara solidària, ens proposa plantar-li cara als nous riscos, com la metamorfosi a què fa menció Edgar Morin, filòsof i sociòleg francès. Persones no violentes i honestes que es resisteixen a perdre els valors comunitaris, com subratlla el catedràtic de Ciència Política Joan Subirats, proposant cooperar contra les desigualtats, compartint eines en favor dels altres, i no en contra o aprofitant-nos-en.
