Amor vertader

Ella pensa que els Manel són el millor grup musical del món mundial. Té una feina liberal, que li permet tenir un horari flexible, i la sensació d'una llibertat més gran que si estigués lligada a un horari tancat i quotidià. Acostumada a tenir temps lliure, ha fet cursos dels temes més diversos, des de dietes d'especialistes francesos que s'enriqueixen amb la por femenina a l'obesitat, fins a cursos de meditació hindú. Un estiu va estar a punt de deixar-ho tot per anar-se'n al Tibet, a descobrir-se ella mateixa gràcies a un xaman que fa deu anys que no menja cap aliment orgànic i s'alimenta de l'energia solar: va estar a punt, però no ho va fer.

Ell treballa en una oficina, remenant papers i nòmines. Té una vida a jornada laboral i una altra quan surt de la feina. Va estalviar anys i panys, i quan la cosa es va relaxar, es va ficar en un piset que pagarà a vint anys. Després de comprar-lo, va tenir una sensació estranya: com si s'hagués equivocat, però això no l'hi diu a ningú. Va a dinar a casa la mare dia sí i dia també, i la mare li renta la roba, però, almenys, té un espai propi. Quan ell la coneix a ella, tot anant de marxa, la troba interessant. I quan s'hi emboliquen, tots dos aposten per una relació liberal, no cal lligar-se a una parella perquè ja tenim prou lligams emocionals que ens empresonen. Són allò que es diu ara, follaamigos, una paraula força lletja, però que és sinònim de llibertat.

Ella i ell segueixen aquesta relació feta de quedar, arribar i moldre, emborratxar-se amb els amics, sortir cada cap de setmana i cercar la felicitat darrere els cubates. Posa'm un gintònic de Bombay Saphire, company. Amb el temps, tots dos es troben bé junts i fam més coses. I ell, un dia, deixa anar que potser haurien d'anar més lluny en la relació. Ella agafa por, i li diu que nanai, que la llibertat és la cosa més maca que pots reivindicar, i que no l'emboliquin, que no vol tenir fills, ni pisos, ni família, que vol experimentar la vida. Estan un temps sense veure's. Ell comença a sortir amb una noia de Tarragona que ha conegut per Internet. A ella això li fa mal, no sabia que se l'estimés tant, i comença a veure un altre noi a qui sempre donava carbasses. Quan es troben als locals, els ulls diuen allò que no diuen les paraules. Potser ho podrien intentar, però ara ja no: és massa tard. Han madurat. Les seves parelles no són com esperaven, els fan companyia, però no senten l'espurna de viure més intensament que tenien ells dos. Coses de la vida.