Hipocresia amb l’escola catalana

El nacionalisme català ha generat, amb els anys, una sèrie de dogmes intocables. Un d’ells és que l’escola catalana (immersió lingüística inclosa) «és un model d’èxit». Després, informes com PISA, i d’altres, ho desmenteixen, però és igual, continuen amb la cantarella, i pobre de qui gosi discrepar. El primer problema és la hipocresia dels polítics. Els mateixos que parlen a totes hores de «model d’èxit» fugen de l’escola pública: ells han anat a l’escola privada o concertada, i també hi porten els seus fills. L’exconseller d’Educació, Josep González Cambray, s’omplia la boca del «model d’èxit» de la immersió mentre els seus fills anaven a un col·legi concertat, el Frederic Mistral, amb un model que no és el de la immersió en català.

Dels principals caps de llista a les eleccions, només Alejandro Fernández (PP) i Laia Estrada (CUP) afirmen que han estudiat a l’escola pública. Salvador Illa (PSC) va anar a la concertada i la seva filla primer a la pública i després (batxillerat) a la concertada. Carles Puigdemont (Junts) diu que va anar a la pública, la privada i la concertada, i que les seves filles van estudiar primària a la pública i secundària a la concertada. Jéssica Albiach (Comuns) va anar a la concertada (col·legi de monges) i a una universitat privada catòlica, i Carlos Carrizosa (C’s) a la privada.

El més hipòcrita de la colla és Pere Aragonès, que no només en la seva vida personal fa tot el contrari del que predica en públic, sinó que a més menteix. En un qüestionari de TV3, ha declarat que «vaig anar a una escola concertada del meu poble, de Calella, i després a l’institut». Aragonès va cursar el BUP i el COU al Montessori-Palau, el col·legi més elitista de Girona, amb el Saint George School. Com es pot mentir tan descaradament? I, quan li pregunten on estudia la seva filla, fa un circumloqui per intentar disfressar la realitat: «Va a una escola del servei públic de Catalunya, una escola concertada». És com Dolors Sabater, la candidata de la CUP a les passades eleccions. Va dir que havia estudiat «a una escola privada perquè la nacional era franquista». A Catalunya es diu una cosa en públic i se’n fa una altra en privat.

Subscriu-te per seguir llegint