La teoria general és que l'alcalde de Burgos ha cedit davant la violència i no davant la gent que s'ha manifestat de manera pacífica. L'assumpte té interès perquè és tant com afirmar que els polítics no es dobleguen davant les protestes civilitzades. En altres paraules, que no escolten raons i que només a través de la força és possible fer-los canviar d'idea. La conclusió, llavors, és clara: fotem-los canya.
Tot és molt confús. A les persones d'ordre se'ls omple la boca assegurant que la majoria de la gent es manifesta de manera pacífica i que els violents són una minoria controlada per la policia. Però després atorguen a aquesta minoria un poder enorme. Hi ha alguna cosa que no lliga. La vicepresidenta del Govern no s'explica que aquests desordres succeeixin precisament quan comença la recuperació econòmica. La recuperació econòmica, que nosaltres sapiguem, es dóna fonamentalment en els discursos que li escriuen a Rajoy. En la realitat, res de res: es continua acomiadant gent, els salaris segueixen baixant i els joves es veuen obligats a emigrar més ara, en plena recuperació econòmica, que quan la prima de risc estava pels núvols. A qui fem cas, a la realitat o als discursos?
La gent s'inclina per fer cas a la realitat. La gent és molt realista. Però hi ha més realitats que polls. En la realitat governamental, el que importa ara és que es posi en marxa l'economia financera, que és l'economia irreal per antonomàsia, signifiqui el que signifiqui antonomàsia. Per això s'han sanejat els bancs amb fons procedents de les economies domèstiques, de les economies familiars, de les economies reals. Milers de milions que mai tornaran a les arques públiques de les quals van sortir. La teoria és que l'economia irreal, tard o d'hora, posarà en marxa l'economia real, de la manera com les fantasies eròtiques provoquen ereccions reals. Una espècie de psicosomàtica. Quan els especuladors s'hagin folrat de nou, la societat somatitzarà part d'aquest benestar. L'economia financera, com els que exerceixen la violència en les manifestacions pacífiques, és minoritària. Però és la que mana. Insistim: tot és molt confús.
