Aquesta setmana he estat en un sopar energètic i la vinent assistiré a un altre debat al Col·legi d'Enginyers a Girona. En aquests llocs es pot copsar la distància entre el que ens agradaria fer i el que cal fer. No dic que això porti a la frustració, però sí que porta a una reflexió profunda.
Quan es mira el mapa energètic de Catalunya i d'Espanya es veu de seguida que el que cal és disminuir la compra d'energia exterior, petroli i gas. Tenim una economia en excés depenent d'aquestes ?ener?gies, bé sigui perquè es necessita en la seva fabricació (siderúrgia, ceràmica, paper, química), o perquè és imprescindible per al transport dels béns industrials que el nostre país produeix. Si el territori no té recursos energètics, cal que l'augment de teixit econòmic es faci amb activitats menys intensives en energia.
Quan es miren tots els vectors energètics des de l'origen fins al consum final, a part de veure el pes del petroli i de les pèrdues de la generació elèctrica, sobta el difícil paper de les energies renovables. Aquestes aporten electricitat eòlica al sistema elèctric (el 21% l'any 2013) i poca cosa més. Els biodièsel són anecdòtics, la biomassa no acaba d'arrencar i l'electricitat no entra al transport. Catalunya té un potencial d'energia en forma de biomassa de 444 ktep, un 3% del total de l'energia que es consumeix, tot i que això es podria augmentar amb nous cultius energètics. L'error de la biomassa ha estat esperar que fos rendible per a la fabricació d'electricitat, cosa que ha estat possible en els darrers dos anys fins que ha arribat l'amic ministre que ho ha aturat. La biomassa és una bona idea per a la calefacció residencial i per a la producció de vapor a les indústries, i és per aquí on s'ha de començar a fer camí.
La continuació del debat ja és un tema elèctric, espai sempre confús. Per veure-hi clar, fa setmanes que he decidit posar la discussió en els costos de generació, lluny de la llotja de preus diària i de les primes a les renovables. A partir de l'energia elèctrica generada a l'any passat i de les hores que les centrals van produir es pot elaborar un cost per a cada tecnologia. Així, el cost de la generació nuclear a Catalunya seria de 29,4 €/MWh, la hidràulica de 44 €/MWh, el cicle combinat de gas de 88,5 €/MWh, la eòlica de 74,1 €/MWh, la fotovoltaica que es va instal·lar fa anys de 383 €/MWh i la cogeneració de 104,4 €/MWh. A partir d'aquí, el mix de generació a Catalunya seria de 55,4 €/MWh, mentre que si el model l'apliquem a Espanya el mix és de 75,7 €/MWh. És a dir, la generació elèctrica que fem a Catalunya és 20,3 €/MWh inferior al conjunt de l'Estat, la qual cosa significa que ajudem el sistema espanyol amb 942.450 milions d'euros, un altre dèficit a afegir al fiscal.
La solució al problema de preus és on arriba la frustració. Per un costat es constata que hi ha generació en excés, que cal tancar generació, però quina? Tanquem la nuclear que té un cost de 29,4 €/MWh? Tanquem les renovables que tenen els costos més alts? A nivell espanyol, penso que la solució passa per tancar el carbó, amb un cost el 2013 de 42,7 €/MWh que deixaria espai per poder amortitzar les centrals de cicle combinat. Aquestes van treballar només 987 hores, mentre que el carbó va treballar 3.573 hores. Si es fa això el cost de les centrals de cicle combinat baixa des de 88,5 €/MWh fins a 50,1 €/MWh i el mix total puja des de 75,7 €/MWh fins a 79,4 €/MWh. Tancar el carbó i mantenir la possibilitat d'amortitzar totes les tecnologies que ara hi ha durant un període de 8 o 10 anys em sembla una solució amb la qual estaria d'acord tot el sector, el de les grans empreses elèctriques UNESA i el de les renovables. Però un pacte així implica que no es pot afegir més generació al sistema, que cal congelar l'entrada de més eòlica, més solar fotovoltaica i més solar termoelèctrica. En tot cas s'hauria de possibilitar l'autoconsum fotovoltaic.
Pel que fa al futur, la qüestió està en què es fa amb la generació nuclear una vegada arribi al seu període d'amortització previst, cosa que passarà bans de l'any 2020. Si es suprimeix la generació nuclear, a més del carbó, el cost del mix de generació elèctrica a Espanya és de 82,5 €/MWh respecte als 75,7 €/MWh d'avui. Si en el futur es continua amb la incorporació de més energia eòlica amb costos propers a 60 €/MWh, el cost del mix final pot ser força semblant al que hi ha avui.
Pot sobreviure Catalunya elèctricament sense Espanya? Absolutament sí, tot i que no interessa a ningú deixar d'estar connectats. Una Catalunya amb sistema de preus propi pot constituir l'impuls més fort que es pot fer a la indústria, abaixant els costos de generació, però també els costos extres, com la insularitat. La baixada pot ser del 21% només pel canvi de sistema.
Ens atrevirem a desmantellar les tres centrals nuclears una vegada hagin arribat al seu termini d'amortització? La meva sospita és que no ens hi atrevirem si no és que hi ha un incident greu pel fet que aquesta tecnologia aporta una baixada de costos important. Vol dir això que després es construiran noves centrals nuclears? No, perquè els seus costos ara són excessivament elevats.
Aquesta és la discussió que s'està fent avui, enmig d'un ball de dades i de conceptes. El més important em sembla que és congelar nova generació i posar-hi temps i debat. En això estem.
