La glòria dels germans Roca té poc a veure amb les vistes de les cases de l'Onyar. O amb la façana de la Catedral. L'ascens dels Roca és l'èxit del talent, l'esforç, la constància i l'autoestima. Però, sense traure cap mèrit a cap dels germans Roca, seria bo admetre que la fama és també un èxit de Girona. D'un model social d'una Girona molt concreta.
La història no s'entén sense orígens. Els germans Roca són gent treballadora. No és un tòpic. No s'entendria la figura d'en Joan Roca sense els clients, la majoria de classes populars, que dinaven a Can Roca. Sense l'Escola d'Hostaleria que es va construir com una aposta per formar i especialitzar joves. Perquè hi ha molt de talent personal, però també molt de treball d'anys. Per això, és absurd pensar que, per art de màgia, la qualitat gastronòmica dels Roca s'estendrà al sector de la restauració. Convindria emmirallar-se en l'altre èxit dels Roca: l'ascens social de gent treballadora en una ciutat que cuida dels ciutadans i que els facilita eines per lluitar pels seus somnis. I no ser un poble que alimenta sangoneres que fan veure que el turisme i la restauració és bufar i fer ampolles.
