Cartes

Lola Arpa Vilallonga. Peratallada.

I ara què? Ara que s'han tancat totes les plantes de purins, què passara amb les tones de residus de les granges de porcs que empastifen les comarques de Catalunya? Seguiran donant llicències a més porcs que vénen de fora només per engreixar?

En unes declaracions a la ràdio, quan li preguntaven què passaria amb els purins, el Sr. Gumà deia amb molt d'optimisme que "esperem que els pagesos siguin responsables amb la gestió d'aquests residusÉ". I què en faran? Doncs seguiran saturant la nostra pobra terra i els nostres freàtics... I els malalts de càncer que no paren d'augmentar!

No ens deixem ensarronar

joan coll vila. Figueres.

Les paraules del rei Felip VI a la seva visita a Girona estan molt ben estudiades i només serveixen per fer-nos una mica la pilota. No ens deixem enganyar, però, perquè mentre ell ens dóna peixet per un costat, per l'altre les institucions estatals ens van donant cops de pal com ara el Sr. Wert amb la immersió lingüística, els papers de Salamanca que ara no vol tornar tot i haver-hi una llei que així ho diu, etc. Els Sr. Gallardón, Fernández Díaz, Montoro, García Margallo... redactant lleis i fent més gestions per anar contra Catalunya encara que no ho sembli, i així un llarg etcètera.

La història ja ens ha demostrat sobradament el tarannà d'Espanya envers Catalunya. Ara, una vegada més i amb l'abdicació del pare Borbó, són per intentar una altra vegada ensarronar-nos. No ens deixem pas enganyar, doncs, ja que molta gent pot pensar que ara canviaran les coses, ans el contrari, són per fer el mateix de sempre amb mètodes diferents i per això cal refermar-nos més si cal encara per aconseguir la nostra independència.

Els sous del Parlament

Francesc Gombau. GIRONA.

Indignació i ràbia. Ha estat la meva reacció davant la notícia que cada diputat del Parlament ens costa als catalans 420.000 euros, el doble, per exemple, que els diputats autonòmics de la Comunitat de Madrid (205.000 euros) i fins i tot molt més que els del Congrés (239.000 euros). No entenc per què els diputats autonòmics catalans cobren tant. I no m'ajuda a comprendre-ho que la presidenta del Parlament, Núria De Gispert, hagi declarat indignada "que si els parlamentaris catalans cobressin 3.000 euros al mes no sé com aniríem". Doncs, senyora De Gispert, anirien molt tranquils perquè molts ciutadans ens les hem d'enginyar cada mes amb moltíssim menys. Jo creia que les seves senyories catalanes estaven al Parlament per amor a Catalunya i no als seus comptes corrents, però ja no sé què pensar.

L'església catòlica

sí que ens surt cara

Alberto Fernández Sierra.

En resposta a Pedro J. Piqueras Ibáñez sobre la seva tesi que les obres fetes per l'església ens surten més barates que si no hi intervingués aquesta, m'agradaria pregun?tar-li què pensa dels 11.337,1 milions d'euros anuals de subvenció que rep de l'Estat espanyol, que teòricament és un estat laic.

Que què en pensa que això ?representi pràcticament l'1% del producte interior brut. Què en pensa que representi uns 260 € anuals per cada ciutadà espanyol. De l'excepció i bonificació tributària de la qual gaudeix. Dels 700 M€ destinats a preservar i cuidar el patrimoni de l'església (pedres precioses, or, etc.) mentre gent no té ni per un sostre.

De veritat ens vol vendre la moto que ens surt tan bé de preu? Se'ns pixen a la cara i ens diuen que plou. De gratuïtat res de res. Ho paguem tots. I ni ens pregunten si volem. Aquest és el missatge de Déu.

Una carta al Rei

Lluís Torner i Callicó. girona.

Des de ben petits fins ara, quan ja passem dels setanta, no havíem escrit cap carta a cap altre rei que no fossin els Reis Mags, fins avui que, ves per on, en voldríem escriure una al nou rei Felip VI, arran de la visita que el passat dia 26 d'aquest mes de juny va tenir a bé de fer a Girona pel tema del Fòrum Impulsa; al qual ja venia assistint-hi de príncep.

Majestat! Amb tot el respecte i consideració que us mereixeu, voldríem fer-vos una humil petició. En el parlament que féreu a l'obertura de l'acte abans esmentat, segons hem llegit a la premsa, vàreu deixar clar la importància de conèixer i comprendre millor la realitat de Catalunya, i el reconeixement del català com a llengua pròpia, com a segell distintiu de la nostra terra, i motiu d'estima envers ella. També lloàreu el nostre sentit emprenedor, capacitat d'iniciativa, esperit reflexiu i crític, i la mirada cap a l'exterior, afegint-hi que, per tot això, som respectats, admirats i estimats. No sabeu pas l'alegria i l'agraïment que ens van fer sentir aquestes vostres paraules, a les quals, malauradament, no estem massa acostumats.

Enfront d'això, ens atrevim a demanar la vostra generosa intercessió enfront d'un tema que ens preocupa, com és aquesta llei que, emanada del Ministeri d'Educació, pretén canviar un tema tan important com és el nostre model d'ensenyament, i dintre d'ell quelcom que ha vingut funcionant tranquil·lament, sense cap mena de problema, com és la immersió lingüística. Mai ha esdevingut cap mena d'obstacle perquè els alumnes acabin coneixent les dues llengües oficials, per consegüent ens costa entendre per què ara se'ns vol obligar a canviar el que tan bé ha vingut funcionant.

És per aquest motiu que, humilment, ens atrevim a demanar la vostra intercessió. Encara s'hi és a temps, abans no comenci el nou curs. Si us plau, penseu-hi! Molt agraïts!