Un cop de destral contra l´equilibri territorial
Josep M. Loste i Romero. Portbou.
En un excel·lent article del Sr. Fernando Lacaba Sánchez, President de l´Audiència Provincial de Girona, publicat al Diari de Girona el 18/05/2014, sobre la reforma judicial que pretén imposar-nos el Ministeri de Justícia del Sr. Alberto Ruiz Gallardón (supressió de Jutjats de Pau i partits judicials i concentració de tot l´aparell judicial a les capitals de les «províncies») el Sr. Lacaba esmentava que caldrà activar iniciatives polítiques que demandin una reconsideració del Govern espanyol respecte de la qüestió per aconseguir la seva rectificació en el llarg procés de tramitació parlamentària. Hi estic molt d´acord. De fet, si aquesta reforma judicial es posa en marxa, a banda dels problemes judicials que provocaria, també implicaria uns problemes socials brutals. Tot plegat seria un drama en majúscules per al territori de les comarques gironines i per tot Catalunya en general.
L´intent d´imposar, des de Madrid, aquesta reforma judicial regressiva transcendeix, va més enllà de l´àmbit judicial, per passar a ser una veritable xacra política i social que cal aturar, de totes totes. Aquest intent de reforma reaccionària de la justícia seria, implicaria una gravíssima injustícia en majúscules: un veritable cop de destral contra el sentit comú, la justícia social i l´equilibri territorial.
Currículums
josep cassany masó. girona.
En família, els meus germans sempre expliquen que jo, de molt petit, ja els demanava dos rals per netejar-los les sabates. Ara mirant enrere puc dir, que el caràcter comercial és innat.
Els estudis no varen ser el meu punt fort. M´interessava més treballar i progressar. Sortir de la necessitat. Mai he deixat de treballar, comerciar. Sempre atent. Gaudint i patint de les dents de serra de l´economia. A vegades a dalt, d´altres a baix.
Quan al país es creia en el futur i estava tot per fer, qui va estar atent va descobrir en mi la força comercial més potent que jo no sabia que tenia a dins. La immobiliària, desconeguda per a mi fins a aquell moment, va captivar-me. Pisos, persones, empreses, locals, famílies, amics. Tot barrejat i encaixat com si es tractés d´un gran trencaclosques. Èxit assegurat. Pletòric. Quan la feina descoberta apassiona, t´omple, aconsegueixes donar el millor de tu mateix. Et descobreix camins desconeguts, aporta experiències, coneixements, nous valors. La suma de tot plegat es concentra en tu mateix i així es com jo definiria avui el capital humà.
Sumar i multiplicar, accentua les ganes de fer. De saber. Descobrir. Et converteix en incansable corredor de fons que supera a cada pas el teu propi repte. Carrera constant no reconeguda per cap títol ni diploma.
Crear, emprendre, innovar. Signes constants en la meva evolució. Camins a recórrer per obtindre el resultat desitjat, la satisfacció personal de la feina ben feta.
Crisi vol dir oportunitat. Redescobrir-se constantment i en totes les vessants és tasca del dia a dia.
Esquiar a Barcelona
Lola Arpa Vilallonga. Membre actiu TCPS. org (The Climate Project Spain). Mas Palet Peratallada
L´ambició de l´home no té límit. L´escalfament del planeta està contribuint a la reducció de neu als Pirineus, -i a tot el món- fet que «obliga» a instal·lar canons per fabricar neu artificial i per omplir els quilòmetres de pistes, teleesquí i telecabines que s´han construït. I així seguir contaminant l´atmosfera. Però no en tenim suficient. Ara l´Ajuntament de Barcelona vol construir una pista d´esquí al centre de la vila. Igualment que han fet als Emirats Àrabs. Esquiar davant del mar.
I em pregunto, perquè no es dediquen a fer més parcs, a ampliar les zones verdes, a plantar més arbres per animar el desplaçament a peu i deixar l´automòbil. Evidentment amb aquest ritme, i per satisfer tanta ambició, farà falta una nova línia de MAT... I com que la contaminació continua, el canvi climàtic no para. És el peix que es mossega la cua. Barcelona model de ciutat sostenib
