Cartes

Mingo Pairó i Morera. llanars.

El passat 1 d'agost va fer 50 anys (mig segle) que es va obrir el pas fronterer de Coll d'Ares. No sé vostès què en pensen, però jo estic astorat que fins avui, 4 d'agost, cap institució de la Vall de Camprodon ni de la comarca del Ripollès, així com cap mitjà de comunicació, no s'hagi fet ressò d'una data tan important per a la Vall de Camprodon. L'obertura del pas fronterer va dur uns 15 o 20 anys de gran prosperitat econòmica per a la nostra Vall, que avui no seria el mateix sense aquesta època.

Per a la Girona administrativa, la Vall de Camprodon sempre ha estat molt lluny, però que els sis ajuntaments de la pròpia Vall no hagin fet absolutament res per commemorar aquesta data, al meu entendre, és una mica trist per a tots. Perdoneu, però algú ho havia d'escriure.

Manca d'informació

Francesc Riera Casalí. Sarrià de Ter.

Per què en els rebuts de pagament de l'IBI (Impost de béns immobles), escombraries, etc., emesos per l'Ajuntament de Santa Coloma de Farners mitjançant el Consell Comarcal de la Selva, no hi figura el domicili de la finca, la base de liquidació i tipus, etc.? En canvi hi duu un codi de referència per consultar-ho mitjançant Internet. Tot això està molt bé, és molt modern; però cal remarcar que aquest resum no és prou clar per a tothom. Ja que encara que sembli impossible, hi ha gent que no pot o no li agrada consultar les dades per Internet.

En canvi, altres ajuntaments envien el rebut amb tots els conceptes ben definits, per tal que els contribuents tinguin tota la informació ben detallada. No es pot entendre aquesta nova tendència de fer les coses, justament ara que tothom demana més claredat i especificacions per tots els assumptes, fins i tot els més insignificants. Per tant, si es vol economitzar temps per a la confecció del rebut, ometent algunes dades, també per la mateixa regla de tres es podria rebaixar l'import de les quotes que hem de pagar i d'aquesta manera estalviar uns diners als soferts contribuents.

Parc aquàtic

per a gossos

Dolors Vilà Planas. GIRONA.

M'agraden els animals, sempre n'he estat una gran defensora, però voldria fer una reflexió:

Estem vivint un moment adient per poder-nos permetre una sofisticació com la d'obrir un parc aquàtic per a gossos? Quan sabem que hi ha tants nens que viuen per dessota del llindar de la pobresa, que no poden, entre altres coses, ni menjar en condicions, com se'ns acudeix? Què ens passa?

Informació no ens falta però sí sensibilitat; no es tracta de caritat sinó més aviat de responsabilitat vers aquestes persones que avui en dia ho passen malament. Mirem-ho egoistament: els gossos no ens cuidaran el dia que esti?guem malalts o siguem vellets, no podran fer res per nosaltres per molt que ens estimin.

Ens interessa que la nova generació sigui sana i feliç, per això cal que li donem allò que necessiti. Deixem-nos guiar pel millor de nosaltres ajudant les persones que ho necessiten, bé sigui directament o per mitjà de tantes organitzacions que ho fan possible.

Decebuda

irene grau barza. cassà de la selva.

No sé si em queden ànims per creure en algú... Quan llegeixo les notícies i veig la gran quantitat de diners que necessiten aquesta gent, que ho té tot, grans cases, cotxes de luxe, pagues extraordinàries, vestuari per a cada ocasió, etc. I després escolto sovint que els pobres volem ser rics, quina vergonya... Els pobres el que volem és sobreviure i no ens queda altra que lluitar dia a dia, però almenys som honrats i podem caminar amb el cap ben alt... Segurament si algun avantpassat lluitador obrís els ulls, quedaria parat de com està el món, un món ple d'injustícies, i d'una justícia "que no és per a tots igual".

Saber perdonar

Lluís Vilà. girona.

Perdonar és bo, el perdó sana. El perdó no hauria de ser selectiu, si es perdona els d'aquí també has de perdonar als d'allà, el perdó a la carta desvirtua el sentit ètic de l'acte en si. El perdó no entén de quantitats, si es deixa de perdonar el petit lladre tampoc s'hauria de perdonar el gran lladre i viceversa, o sigui, els perdones a tots dos o a cap. La llei de la relativitat també afecta a l'hora de perdonar, hi ha qui perdona en funció de les conviccions pròpies, per la influència d'aspectes culturals, per les oscil·lacions dels estats anímics, etc. L'acte de perdonar és una qüestió d'elecció, t'hi aculls o no, el llenguatge del perdó és universal, carent d'ambigüetats, d'hipocresies i egoismes de tota mena. S'ha de saber perdonar, això és una altra lliçó, potser la més important; demanar perdó és molt més fàcil que saber perdonar. Els que demanen perdó, en primer lloc, s'haurien de saber perdonar a ells mateixos per ser perdonats de debò, d'altra manera qualsevol esforç és inútil i absurd.

L'engany de l'aigua

Guillem Terradas i Batlle. palamós.

El motiu d'aquest correu és queixar-me d'una mala pràctica que ha dut a terme l'empresa Hidro Altaux de Palamós. Fa uns dies em va fer una entrevista una noia sobre l'estat de l'aigua. La noia, molt correctament, em va fer una petita enquesta on només hi havia dues preguntes sobre l'aigua i on se'm demanaven les meves dades personals. Al cap d'uns dies rebo una trucada amb la qual se m'informa que m'han tocat dues nits d'hotel per haver participat en l'enquesta i una revisió gratuïta de l'aigua sense cap mena de compromís i sense haver de pagar res. El que havia de ser un pur tràmit de 45 minuts s'ha convertit en una odissea de gairebé 3 hores en què el se?nyor que ha fet l'analítica ha intentat convèncer d'una manera barroera i insistent la meva mare de 85 anys de l'idoneïtat de comprar el producte Osmosis inversa Pro Elit. Total, la jugada és que a través d'una suposada sort t'intenten col·locar un producte de la seva empresa per un valor superior als 6.000€, entrada inclosa, i quotes d'uns 240€ mensuals. Com que ningú de la meva família ha demanat comprar aquest producte el senyor ha estat insistint fins a l'extenuació que semblàvem ximples i no entenia per què no compràvem el producte. El motiu d'aquest correu és per fer coneixedora la població gironina que aquestes pràctiques són publicitat enganyosa, per no dir-ne directament estafa. Després de múltiples correus electrònics intercanviats amb l'empresa encara no tinc els bons de viatge.

Resposta

al sr. Manolo López Salazar

joan enric carreras mercader.

Bellcaire d'Empordà.

Benvolgut Sr., he llegit la seva carta sobre la fam recaptadora a Girona. Pensi que tenia el meu vehicle parat davant una botiga, amb els llums de perill per fer saber que només era entrar i sortir; sí, reconec que hi havia la ratlla groga, però només hi vaig entrar per deixar uns papers administratius, no més de 5 o 6 minuts, i en sortir no hi havia el meu cotxe, ni tampoc cap informació. Pensant que havia sigut un robatori vaig anar a la Policia a posar la denúncia, i en tornar a la botiga un Sr. va dir-me que potser havia sigut la grua municipal. Vaig tornar a la Policia a preguntar i ho van comprovar, i sí, efectivament el cotxe era al dipòsit. Quan vaig anar a recollir-lo hi havia una multa al parabrises i va estranyar-me perquè en tan poc temps no podia ser, en mirar l'hora de la multa resulta que aquesta era posterior a l'hora que jo vaig posar la denúncia per suposat robatori, o sigui, que primer van endur-se el vehicle fins al dipòsit i allà hi van posar la multa. Gràcies a aquest detall vaig poder recuperar el vehicle sense abonar "el trajecte". I perquè després diguin que no tenen "comissió"... És així, estimat Sr., la pela és la pela...