Divendres, mentre tornava d'un seminari a Suècia, un amic em va enviar una notícia sorprenent sobre el meu estimat ministre d'Indústria José Manuel Soria. La notícia, publicada al diari Cinco Días, diu així: el departament d'indústria, segons l'acord que va arribar amb el PNV, ha decidit modificar la metodologia de repartiment de costos de les xarxes de transport i distribució dels peatges elèctrics posant el llindar de la tarifa d'alta tensió a 30 kV en lloc de 36 kV, com era fins avui.
Com sabeu, el preu de l'electricitat està compost per un component que és el preu de generació -que es negocia cada dia en un mercat- i per un altre en què hi ha les primes a les renovables, la moratòria nuclear, el bo social, la insularitat, el dèficit anterior, les pèrdues de transport i distribució i altres coses més. Aquest darrer component està englobat sota un concepte que es diu tarifa d'accés o peatges que s'aplica tant a la part fixa de la tarifa com a la part d'energia. El pes del component de peatge arriba a ser tan gran com el mateix component d'energia, per la qual cosa és un component fàcil de modificar si es vol augmentar o disminuir el preu elèctric.
Doncs bé, la tarifa elèctrica industrial té esglaons segons la tensió a què es contracti, així, com més elevada sigui la tensió (perquè hi ha menys pèrdues de transport i distribució) més baix és el component del peatge. Fins avui els esglaons per tarifes industrials són de 1 kV a 36 kV, de 36 kV a 72,5 kV, de 72,5 kV a 145 kV, i per més grans de 145 kV. La majoria d'indústries a Espanya es connecten a 20 kV, mentre que a Catalunya ho fan a 25 kV i al país basc a 33 kV, resultat de la història elèctrica de cada territori. El ministre ha decidit afavorir la indústria basca abaixant el llindar del segon esgraó des de 36 kV a 30 kV, quan el podria haver abaixat fins a 20 kV o 25 kV. Per què ho fa això? Perquè amb aquesta mesura pot afavorir la indústria basca, mentre que si ho fa a 25 kV o a 20 kV ha de repercutir la xifra que estalvia a les altres tarifes i el canvi és massa gran. El País Basc pesa poc a l'economia espanyola i un moviment així es pot permetre, mentre que qualsevol moviment amb Catalunya afecta tot l'Estat, apujant la resta de tarifes.
El moviment és important, ja que l'estalvi de peatge en la part fixa arriba a ser del 43,4% i el de la part d'energia del 41,4%, la qual cosa vol dir que, grosso modo, a la indústria basca se li rebaixarà la tarifa elèctrica un 21%, valor que s'haurà d'apujar a la resta, entre ella a la indústria catalana.
Jo estic a favor d'abaixar les tarifes elèctriques, però no pas fent trampes afavorint un sector per empitjorar-ne un altre, sinó canviant la forma com es generen els diferents preus en la composició elèctrica. Pimec ha elaborat un informe que mostra quins són els costos elèctrics a partir de cada tecnologia que es fa servir i també quin cost té l'electricitat segons es generi a cada comunitat autònoma. No té gaire sentit analitzar el cost per a cada comunitat autònoma perquè Madrid té generació zero, Múrcia només solar i Astúries només amb carbó. Però sí que té sentit quan s'estudia què li passaria a Catalunya si estigués fora del sistema elèctric espanyol. Des del punt de vista de capacitat, hi ha prou potència a Catalunya per satisfer la demanda elèctrica? I tant, la situació es veurà fortament beneficiada per la posada en marxa de la connexió de la MAT per Santa Llogaia. Si decideixen no donar connexió elèctrica per la península Ibèrica, la xarxa catalana és autosuficient i segura.
La part més interessant d'estudiar els costos elèctrics segons generació i territori és quan es comparen els costos de Catalunya amb la resta. Si estudiem els costos de l'any 2012, els costos de generació elèctrica, primes incloses, van ser per Espanya de 67,3 €/MWh, mentre que a Catalunya van ser de 46,7 €/MWh. Si ara hi afegim els altres costos de peatges i l'IVA el cost final a Espanya hauria estat de 103,1 €/MWh contra 65,7 €/MWh, és a dir, a Catalunya hauria costat un 36,2% ?menys. Ho diré d'una altra forma, estar al sistema elèctric espanyol ens costa als catalans cada any uns 1.800 milions d'euros, quantitat a afegir als 16.000 de dèficit fiscal.
La forma de governar de l'administració de Madrid és injusta, arbitrària i, sobretot, insolidària amb Catalunya. És molt poc intel·ligent, afavoreix interessos particulars i oblida els generals. La política d'aquest ministre desconstruït s'ha carregat les empreses d'energies renovables i la cogeneració, establerta sobretot a Catalunya i ara veiem que afavoreix la indústria basca i penalitza la catalana, que aporta el 25% de l'exportació de l'Estat.
La indústria catalana no ha de seguir aguantant més greuges de tot tipus. Ha millorat la competitivitat internacional amb la devaluació interna de salaris, però ara ja no hi ha més marge per aquí i cal abaixar costos a l'apartat de l'electricitat, essent aquest capítol -ho acabo de comprovar en el seminari on he estat- un 25% per sobre dels països d'Europa central i septentrional. Si estudieu una mica el tema, arribareu a la conclusió que la millor solució és fugir d'aquesta manera de governar arbitrària i discriminatòria amb la indústria catalana. Potser millor que marxem, i que siguin els bascos els que arreglin l'Espanya que quedi.
