Cartes

Joan Monturiol Danés. olot.

Eclipsat és una paraula escaient per resumir com tenim el país i per expressar l´estat d´ànim col·lectiu davant els espectacles del Congrés de Diputats de Madrid i a vegades també del Parlament de Barcelona. Perquè tan aviat com el president o presidenta de la cambra dóna per obert el torn de preguntes, els partits de l´oposició perden el respecte sigui de cara al president, sigui de cara als ministres i consellers. Sempre m´havia imaginat que en aquests llocs les persones mantindrien un respecte educat, però hi ha diputats que no saben fer res més que injuriar amb paraules gruixudes o criticar amb una mala bava i una fatxenderia intolerables. De quines universitats tan degenerades han sortit uns diputats i diputades tan esperpèntics? Segurament d´una universitat com la de Les Rodes, on només se sentien dir que paraules gruixudes perquè tot sovint se´ls trencaven els fils de les cordes!

Al Parlament de Catalunya són els representants de Ciutadans i els del PP els que normalment es despatxen de forma més barroera, amb retrets injuriosos o directament amb insults. S´han de tenir altres formes de comportament davant tota la ciutadania, perquè com més insults van dient més perjudiquen la seva pròpia imatge llevat, potser, davant dels seus amics i simpatitzants que segurament han estat filats amb el mateix fil. Aquests del PP i Ciutadans quines llibertats volen per a Cattalunya? Sembla que vulguin tornar als anys 40 i 50, quan només hi va haver que repressió fins que es donà un toc d´atenció al dictador per part d´alguns ministres que no estaven conformes amb la manera de dur el país i el goven de Madrid hagué d´afluixar una mica. No ens ­vulgueu fer tornar a uns temps passats, perillosos tant per a uns com per als altres, perquè és inútil voler fer entrar el clau per la cabota i entre tots hem de reflexionar amb democràcia i serenitat.

Fa temps que el vaixell del país sembla anar a la deriva i en bona part és responsabilitat vostra i d´aquells aprofitats irresponsables que només pensen a embutxacar-se els diners que són de tots.

De què treus pit, Mariano

Mateu Frigoler Teixidor . canet ­d´adri.

Després de l´examen amb bona nota dels comptes de la banca catalana i espanyola, tenim un Rajoy eufòric, com si aquest govern hagués estat el més semblant al del canceller Adenauer, pare del «miracle alemany». De què treu pit el Mariano? D´on han sortit els 61.400 milions d´euros regalats als banquers per salvar la seves espoliades entitats bancàries? La contesta es patètica, han sortit del poble, de les contínues retallades, d´unes pensions congelades de fa anys, d´uns impostos abusius i sense fre, només amb electricitat un 40% amb cinc anys. Per què ­països com Grècia o Itàlia han suspès la prova? Doncs perquè els seus governs no varen tenir la poca vergonya de carregar els neulers al poble. Sí, tenim la UE molt contenta, saben que anirem pagant el deute, un deute que manté l´atur per sobre del 20%. Un deute que crea cada vegada més pobres, més mainada que passen gana, més salaris baixos i precaris amb milers de joves fugint cap a l´estranger. Un país prerevolucionari que no esclata gràcies a la immensa tasca dels menjadors socials i bancs d´aliments. Per tot això, de què cony treus pit, inepte Rajoy?

La «nostra» Constitució

joan enric carreras mercader. bellcaire d´empordà.

He llegit en algun article la necessitat de modificar la Constitució atès que els menors de 55 anys no la van votar; tot el que sigui millorar les coses és bona idea, però recordaré que una de les potències reals del món, EUA, en té una que la van fer quan ells practicaven l´esclavitud i no per això l´han de modificar constantment. La «nostra», la Constitució Espanyola (per què la nostra si és espanyola?) ens priva el dret que els catalans puguem votar el nostre futur polític, aquesta Constitució avui és el problema del nostre desig, en un temps postfranquista on encara molts dels que en van ser «pares» enyoraven el sistema va provocar aquestes mancances. Per la solució d´aquest tema enrevessat jurídicament cal seguir un detall que he llegit en una carta del meu admirat Miquel Monpió, quan ens diu que fa 2.000 anys també un poble va sublevar-se, malgrat que van crucificar al seu líder, avui també aquest poble que vol la «seva» llibertat i ho ha de fer. Cap llei «espanyola» o «europea» ens avala, només serà la nostra il·lusió que ho farà possible.

Fundació Catalunya Cultura

Jordi Pausas. paris.

La Fundació Catalunya Cultura ha estat creada per impulsar la col·laboració entre el sector privat i l´àmbit cultural a Catalunya. Vuit grans empreses (Planeta, Fundació Banc Sabadell, Hewlett Packard, Acta Diurna, Fluidra, Gramo­na, Fundació Bassat i Grup Damm, el director general de la qual ocuparà la presidència) van constituir al Palau Marc de Barcelona un organisme que ha estat impulsat pel Departament de Cultura i que té el suport del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (Conca) i l´Institut Català de Finances. Els destinataris prioritaris de les iniciatives de la fundació són «els creadors emergents i els projectes culturals amb voluntat d´impacte social, els projectes en fase incipient de desenvolupament i els projectes de rehabilitació o restauració del patrimoni cultural».

El dirigisme i finançament cultural s´establí als països occidentals en el període del gran daltabaix de la guerra freda a imitació del que ocorria a l´extinta Unió Soviètica. Els artistes, sobretot en el camp de les arts plàstiques, han de connectar amb el públic i crítica per mitjà de les galeries d´art privades. És evident que els artistes emergents -aprenents d´artista- han de seguir aquest camí, i no el del maniqueisme institucional d´exalçar-los en els museus -que en bona lògica han d´estar destinats als artistes que el filtre del temps ha establert com els més destacats-. L´intrusisme institucional en el món de les arts plàstiques -deslligat dels interessos culturals dels ciutadans- és un fracàs que esdevé ridícul per reiterat. El món de l´art oficial -esoterismes abstractes i derivats- és un barret de rialles.