És tan superficial la informació publicada i tan curta la memòria que no es recorda, per ex., que no fa ni deu anys la vall de Solius, tal i com la coneixem , estava en perill. El Pla Parcial Molí d'en Reixach -aprovat perquè s'ajustava a les Normes Subsidiàries de Santa Cristina d'Aro del 1997- permetia aixecar-hi prop de 80 naus industrials trencant connectivitats ecològiques, ambientals i sensibilitats. El 2006, la Conselleria de PTOP impulsà un conveni entre Incasòl, Ajuntament i promotora pel qual es traslladava el Pla Industrial a una zona més lligada a la trama urbana de Santa Cristina i el Molí d'en Reixach es convertia en zona verda; la promotora venia per 7'5 milions d'euros la meitat del polígon al Incasòl -que també comprava el 50% de l'aprofitament mitjà a l'Ajuntament- i les obres d'urbanització del nou sòl, compreses les de protecció de les crescudes del Ridaura valorades en 232.000 euros, les pagarien a mitges. La Vall de Solius, salvada i tots contents.
Tots contents? No. El sòl industrial no s'ha desenvolupat. Fou perquè la crisi rebentà la bombolla del totxo, desaparegué el finançament i quedà tot parat o perquè havien enganyat el promotor, tal i com es reclama judicialment? La crisi sabem que ha existit i que ho parà tot. L'engany, l'estafa... costa entendre que una empresa accepti permutar uns terrenys per uns altres del quals no tingui ple coneixement de les seves característiques. Com costa entendre que els papers de la Fiscalia es filtrin afirmant conductes que al final ni insinua perquè poden crear dubtes sobre la seva independència. Necessitem confiar en què totes les institucions defensen l'interès públic.
La Generalitat, en aquest cas, ho va fer. Protegí la vall de Solius, garantí sol industrial pel creixement econòmic de la zona i atengué els interessos privats en joc. No hi veiem cap motiu de retret. Al contrari.
