Fa poc, no sé on, vaig llegir una entrevista amb un noi australià que als disset anys ja havia guanyat vint milions d'euros en vendre una nova aplicació per a mòbil a un portal d'Internet. Ara, als dinou, aquest noi és un dels executius més importants d'aquesta mateixa empresa (en la qual jo tinc el meu correu electrònic, per cert, encara que ara el servei porti diverses hores espatllat, dit sigui sense ànim d'assenyalar a ningú). El cas és que m'intriga saber com pot ser aquest noi en el seu paper d'alt executiu en una gran companyia. Sobretot perquè el poder -sigui econòmic o polític- sempre et fa perdre el cap, però se suposa que estem parlant d'adults que almenys han arribat a tenir el cap al seu lloc abans de perdre'l. Ara bé, pot tenir el cap al seu lloc algú que ha guanyat vint milions als 17 anys, i que només dos anys després ja s'ha convertit en un alt executiu d'Internet?
És molt dubtós. Aquest noi ha de ser el típic estudiós informàtic -això que a Amèrica anomenen un "nerd"- que s'ha passat la vida tancat a la seva habitació i enganxat a la pantalla d'un ordinador. És molt possible que no hagi tingut amics, ni que hagi jugat a res que no siguin els seus videojocs, ni que hagi sortit de casa o hagi portat alguna mena de vida social.
Però aquest noi és el que ara ha de donar ordres que afecten milers de treballadors i que ha de prendre decisions que afecten la vida de molta gent. I a més ara viu envoltat per un grup d'ajudants sol·lícits que el porten l'agenda i li organitzen les reunions i li recorden el que ha de fer en cada moment.
I si en aquestes condicions el més normal és que a qualsevol de nosaltres se'ns en vagi l'olla, un es pregunta què li pot passar a algú que només té 19 anys i amb prou feines s'ha relacionat en la seva vida amb ningú que no sigui el seu ordinador personal. Com es relacionarà aquesta persona amb els seus ?empleats? I com els tractarà? I anant encara més lluny, quina idea pot arribar a tenir d'ells?
Perquè és molt probable que aquest ?executiu de 19 anys no tingui ni la menor idea dels desitjos o les necessitats de la gent corrent que treballa per a ell, ja que aquest noi no s'ha plantejat mai que en aquest món hi ha coses com els fills o els amics o la família, o els pubs on et prens una cervesa quan surts de la feina, o la necessitat de desconnectar alguna vegada d'allòl que fas i posar-te a escoltar, per exemple, un disc dels Kinks (el meravellós Village Green Preservation Society, per exemple), per la senzilla raó que mai li han interessat aquestes coses tan insignificants. Així que la meva intuïció em diu que aquest noi deu comportar-se amb els seus empleats com una mena de Calígula capritxós i intractable, i tant de bo m'equivoqui.
El millor del cas és que cada vegada hi ha més casos com el d'aquest noi: fortunes cada vegada més grans a edats cada vegada més primerenques i en empreses que amb prou feines creen llocs de treball. Quatre dels fundadors de Facebook -que acaben de complir els trenta anys- són a la llista dels multimilionaris més rics del món, però Facebook només té set mil empleats a tot el món. Si es fan els comptes, surten a 1.750 empleats per cada multimilionari, és a dir, a molt pocs. I sobretot crida l'atenció la rapidesa amb què aquesta gent ha fet la seva fortuna, d'una sola tacada, per dir-ho així.
Els banquers Rotschild, que van fer la seva fortuna de forma molt ràpida per a la seva època, van trigar uns vint anys a crear el seu imperi financer, però el que a la fi del segle XVIII es feia en vint anys ara es pot fer en vint dies, o potser en menys.
Si no recordo malament, el baró de Nuncingen que sortia a les novel·les de Balzac va necessitar molts anys d'especulacions financeres i de fallides fraudulentes per pastar la seva fortuna (i ara que hi caic, Baltasar Porcel em va parlar una vegada de Jordi Pujol com si estigués parlant del baró de Nuncingen, i ara, molts anys després d'allò, ja entenc per què).
El cas és que el diner portava el seu temps, potser no gaire, però almenys el suficient perquè un s'anés acostumant a tenir-lo (si és que això és humanament possible, que no ho sé). Però no sembla que això sigui el que passa ara, quan als disset anyets, només perquè ets un geni dels algoritmes, pots guanyar vint-i-escaig milions d'euros de la nit al dia. Pobres desgraciats tots els que hagin d'estar complint les seves ordres.
