Per a qui tingui temps, i sobretot molta paciència i molt pocs nervis, recomano la lectura del debat que va tenir lloc el dijous dia 11 al Congrés dels Diputats sobre el projecte de llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana, així com el text aprovat i que passa ara al Senat per continuar la seva tramitació. El resultat de la votació va ser el següent: vots emesos, 322, 181 vots a favor, 141 en contra. A favor, els diputats i diputades del grup parlamentari popular, en contra els diputats i diputades de tots els altres grups parlamentaris. Em pregunto, tornem a les dues Espanyes? Probablement en poques ocasions s'hagi produït una fractura tan important en una votació parlamentària durant la present legislatura.
La raó de ser que inspira el text queda clarament reflectida al meu parer en dues manifestacions contingudes en l'exposició de motius de la norma: "La seguretat ciutadana és la garantia que els drets i llibertats reconeguts i emparats per les constitucions democràtiques puguin ser exercits lliurement per la ciutadania i no meres declaracions formals que no tenen eficàcia jurídica. En aquest sentit, la seguretat ciutadana es configura com un dels elements essencials de l'Estat de Dret", i "Llibertat i seguretat constitueixen un binomi clau per al bon funcionament d'una societat democràtica avançada, sent la seguretat un instrument al servei de la garantia de drets i llibertats i no un fi en si mateix".
Vull cridar l'atenció sobre quatre preceptes de l'articulat que poden afectar negativament, i de forma considerable, l'exercici del dret fonamental de vaga.
En primer lloc, la disposició addicional sisena, que porta per títol "Infraestructures i instal·lacions en què es presten serveis bàsics per a la comunitat", i que considera com a tals les centrals nuclears, petroquímiques, refineries i dipòsits de combustible; Ports, aeroports i altres infraestructures de transport; Serveis de subministrament i dis?tribució d'aigua, gas i electricitat; Infraestructures de telecomunicacions. M'interessa ressaltar que va ser justament en fase d'acceptació d'esmenes dels grups parlamentaris al projecte originari de llei quan es va incorporar la referència a les telecomunicacions, a partir d'una esmena del grup popular.
Cal posar en relació aquest precepte amb dos articles que regulen les infraccions greus i molt greus (35.1 36.9). En el primer es conceptuen com a molt greus "les ?reunions o manifestacions no comunicades o prohibides en infraestructures o instal·lacions en què es presten serveis bàsics per a la comunitat o als seus voltants, així com la intrusió en els recintes d'aquestes, incloent el seu sobrevol i la interferència il·lícita o obstrucció en el seu funcionament, quan s'hagi generat un risc per a les persones o un perjudici en aquest funcionament", mentre que el segon cataloga com a greus "la intrusió en infraestructures o instal·lacions en què es presten serveis bàsics per a la comunitat, incloent el seu sobrevol, i la interferència il·lícita o obstrucció en el seu funcionament, quan no constitueixin infracció molt greu". Lògicament, importa ara conèixer quines sancions poden imposar-se a qui infringeixi la norma i la resposta la trobem en l'art. 39.1, que disposa que "les infraccions molt greus se sancionaran amb multa de 30.001 a 600.000 euros; les greus, amb multa de 601 a 30.000 euros, i les lleus, amb multa de 100 a 600 euros".
L'impacte negatiu d'aquesta futura norma sobre l'exercici de drets fonamentals va ser subratllat en el debat parlamentari del dia 11 pels representants de tots els grups parlamentaris, a excepció òbviament del popular, però voldria destacar aquí que les intervencions dels portaveus de l'Esquerra plural i del grup socialista van remarcar, encertadament al meu parer, com pot afectar la nova regulació a la qual acabo de fer referència (no només això ni molt menys, certament, però només vull destacar ara aquest contingut concret) a l'exercici del dret fonamental de vaga, en una línia que continuaria, i que podria anar més lluny encara, de la interpretació que s'està realitzant per moltes fiscalies de l'art. 315 del Codi Penal i que porta a demanar penes de presó per a casos tan coneguts com els vuit representants dels treballadors d'Airbus, cas que és un més dels que ha portat els sindicats a iniciar una campanya de reivindicació del dret de vaga sota el lema "Vaga no és delicte, no ens callaran".
No corren bons temps per a l'exercici dels drets constitucionals, i per descomptat bastant menys per al d'alguns drets amb protecció constitucional màxima com el dret de vaga, i l'encara projecte de llei avança en la restricció. Serà necessari recordar, mentre no canviï, la jurisprudència del Tribunal Constitucional, sobre la protecció reforçada d'aquests drets, i la "limitació limitada" quan s'estableixin límits al seu exercici"?
