Aquest any que ara acaba hem celebrat el 50è aniversari del decret sobre l'Ecumenisme, Unitatis redintegratio, aprovat pel Concili amb 2.137 vots favorables i 11 en contra. En el resum de les propostes que havien arribat de totes les diòcesis a la Comissió preparatòria, hi havia 299 proposicions que tractaven el tema de les relacions dels catòlics amb les altres confessions cristianes. En un principi l'Ecumenisme, que formava part del capítol 11 de l'esquema sobre l'Església, no era vist com un Decret a part. El text constava de cinc qüestions elaborades pel Secretariat per a la Unió dels Cristians: la necessitat de pregar per la unió; la Paraula de Déu; l'ecumenisme catòlic; els jueus i la llibertat religiosa.
Una data important pel que fa la Unitatis redintegratio, va ser quan l'1 de desembre de 1962, 2.068 pares conciliars, amb el seu vot favorable, contra 36 negatius i 8 nuls, decidiren que aquest text fos exclusiu d'un decret, la redacció del qual faria el Secretariat per a la Unió dels Cristians, que va elaborar una segona redacció a partir dels esquemes anteriors, i que fou substituïda per un nou text, repartit el maig de 1963.
Les discussions a l'aula conciliar van tenir lloc des del 18 de novembre al 2 de desembre de 1963, amb 143 intervencions orals i 156 d'escrites. Això va donar origen a una reelaboració del text, que va ser aprovat per la Comissió de coordinació, l'abril de 1964. La nova discussió i votació va tenir lloc del 2 al 8 d'octubre de 1964. Amb altres esmenes que es van fer, va quedar llest el text final d'aquest decret. I el 21 de novembre passat va fer 50 anys de la votació i promulgació solemnement d'aquest decret, amb el resultat de 2137 vots afirmatius i 11 negatius.
Cal dir que l'Ecumenisme era un dels objectius principals en el pensament del papa Joan XXIII quan convocà el Concili.
El decret sobre l'Ecumenisme, que consta de 3 capítols, lamenta l'escàndol que significa per al món la divisió de l'Església i encoratja els cristians a treballar i a pregar, per tal d'arribar a la unitat i a la plena comunió de totes les Esglésies cristianes. El text ressalta també la necessitat d'aconseguir una Església "una i única", malgrat les "escissions i divisions" (1.3) que s'han produït al llarg del temps. El text reconeix també que "alguns dels béns que constitueixen l'Església (com l'Escriptura, la gràcia, la fe) poden trobar-se fora dels confins de l'Església catòlica" (1.3). El decret sobre l'Ecumenisme anima tots els cristians "a superar els obstacles interposats" (1.4) per arribar a la "perfecta comunió" (1.4).
Aquest text exhorta també, per tal de poder aconseguir la plena comunió entre totes les Esglésies cristianes, a una "conversió interior" (2.7) i demana "perdó a Déu i als germans separats" per les ofenses i els malentesos que s'han produït al llarg dels segles.
En el capítol tercer, el decret parla de la separació de les Esglésies Orientals i de la riquesa de la tradició monàstica que tenen aquestes comunitats (3.15) i de la importància de la diversitat, que "no s'oposa a la unitat de l'Església, sinó que pel contrari, l'enriqueix" (3.16). També fa menció de "les Esglésies que se separaren de Roma a l'Occident", i que presenten, malgrat tot, "especials llaços d'afinitat amb l'Església catòlica" (3.19). Finalment, el decret sobre l'Ecumenisme ressalta la importància de "la confessió de Crist" (3.20), "la veneració de l'Escriptura" (3.21), "la vida sacramental" (3.22) i "la vida en Crist". El decret acaba amb una conclusió, en la qual els Pares Conciliars encoratjaven tots els cristians a avançar conjuntament cap a la plena unitat de totes les Esglésies cristianes. Aquest text va ser important perquè va admetre les culpes mútues de totes les confessions i a més subratlla els elements molt valuosos que hi ha fora de l'Església catòlica.
