Rajoy aprofita totes les comparaixences públiques per parlar de la recuperació econòmica. És conscient que el 2015 és un any electoral i ja només missatges en positiu poden frenar la davallada de la seva formació política que, segons totes les enquestes, pot perdre al novembre entre 40 i 50 escons com a mínim. Per primera vegada en moltes províncies restarà sense representació parlamentària.
Espanya ha encetat una etapa de creixement moderat, però la crisi encara continua fuetejant moltes llars espanyoles. L'atur continua afectant milers de persones que veuen ja amb molt poques esperances retornar al món laboral. Aquesta és la principal preocupació dels ciutadans. Sense feina, l'esperança d'un futur millor sembla del tot impossible. I essent aquest el pano?ra?ma més proper, el governador del Banc d'Espanya, en el seu infor?me de desembre, adverteix que els increments salarials són incompatibles amb el procés de recuperació que apunta el president del govern. Per cert, el senyor Linde, posat a dit pel PP, cobra un salari brut de 174.733 euros enfront dels 166.350 euros de l'any 2013. I amb aquest sou s'atreveix a aconsellar una rebaixa del sou dels mileuristes. Aquest individu ha passat anys i panys en cotxe oficial encara no s'ha adonat que fins fa pocs mesos a tocar del seu despatx centenars de persones estaven acampades, tot protestant a les portes de les Corts espanyoles contra la classe política actual. I alguns d'ells eren militants de Podem, un partit emergent del qual el governador del Banc d'Espanya sembla no saber gaire de la seva projecció en futures conteses electorals.
Amb aquests companys de viatge, no cal que Rajoy busqui enemics gaire lluny. Amb aquestes declaracions, l'efecte Podem de Pablo Iglesias continuarà creixent i ja és primera força en comunitats com Navarra o segona a Euskadi, empatant pràcticament amb el PNB.
El president del Govern ja ha fet una crida al PSOE per governar plegats la propera legislatura. De moment, els socialistes es fan l'orni i no en volen sentir a parlar, però la ne?cessitat de conservar el bipartidisme els pot fer companys de viatge abans que Iglesias els acabi de rematar amb un discurs de denúncia i poca cosa més. Els seus adeptes són més per anar contra l'anomenada casta política que no pas per les simpaties que aixeca el seu movi?ment. Entrevistat fa poc des?prés del seu exitós míting a Barcelona, gairebé no tenia cap res?posta per als temes que més preocupen la societat. Segons ell, com que encara no tenen programa, no pot pronunciar-se ni en qüestions econòmiques ni territorials. Estem davant un canvi de cicle i els partits tradicionals en el futur ho poden passar malament. No hi ha regeneració -només teoria- ni ganes d'aplicar transparència en les decisions públiques. I la limitació de mandats o les llistes obertes segueixen en el calaix dels oblits dels partits.
En les darreres enquestes publicades sobre Catalunya, Euskadi i Navarra, el PSOE i el PP resten ja com a partits testimonials. L'electorat els dóna l'esquena i no sembla que aquesta circumstància pugui variar en vuit o nou mesos.
Hi haurà una trencadissa d'unes dimensions tan accentuades que molts actors polítics es veuran obligats a jubilar-se. I sorgiran noves cares a les quals s'exigirà que canviïn les regles del joc. Els ciutadans demanen a crits un discurs nou, renovador i proper. Les noves generacions marcaran la pauta d'una segona transició, on les velles polítiques es tralladaran al bagul dels records, com cantava la Karina.
