Agraïment a la residència Puig d'en Roca

la família godó-oliver. flaçà.

En nom de la família de Maria Oliver Tuñà voldríem agrair a la residència Puig d'en Roca per aquests aproximadament 9 anys en què l'han cuidat.

La família recorda la seva entrada a la residència, on la seva adaptació va ser un gran canvi per a ella i on a la llarga va esdevenir la seva nova llar. Els primers dies els passava contemplant el paisatge per la finestra, on es fixava en els ocells, els avions, els cotxes, i remarcant les sirenes de les ambulàncies, entre d'altresÉ De mica en mica va anar agafant confiança i es va anar obrint a la resta de companys i al personal. Això va representar un gran repte per a ella; va aprendre a relacionar-se amb els altres i va establir bonics vincles amb els seus companys.

Estava sempre pendent de l'hora d'anar a fer aquella partida de dòmino amb els companys, o altres activitats setmanals com per ?exemple el bingo (del que tant disfrutava) o el cinema, entre d'altresÉ Sempre participava en les activitats organitzades per la residència, com el gimnàs, les misses, taller de memòria, manualitats, psicomotricitat,É etc. I aquests últims anys sorprenent-nos amb una nova faceta seva, una mica desconeguda, col·laborant amb la famosa coral de la mateixa residència, "La Joventut del Puig d'en Roca", de la qual formava part i en la qual disfrutava cantant i se sentia orgullosaÉ

Sempre tenia un somriure i bones paraules pels companys, personalÉ Era apreciada per tothom.

Moltes gràcies pel vostre gran esforç i dedicació. Molt agraïts.

El nou PP, un retorn accelerat al franquisme

JOSEP MARIA BOSCH. GIRONA.

Serà cert allò que, en fer-nos grans, tornem als orígens? Ho dic perquè, quan era petit, m'avergonyia que em diguessin espanyol perquè estàvem en temps d'en Franco, el dictador genocida. I, després d'uns anys de treva, ara, en ésser gran, m'avergonyeixo que em diguin espanyol just pels mateixos motius que abans; però ara, amb la majoria absoluta del PP. I és que el PP, amb un xic més de mà esquerra que en Franco, acaba fent el mateix. Ara entenc per què mai no han censurat el franquisme.

No parlaré pas de corrupció; si els càrrecs del PP n'haguessin de donar classes magistrals en les diferents universitats del món faltarien universitats. Ho dic per un seguit de mesures que fan feredat: La condemna a un jutge per pensar; l'intent d'inhabilitar un president per posibilitar una votació; el nomenament d'un "comissari polític" a TVE que acomiada bons periodistes i fitxa PPeriodistes d'Intereconomía!, precisament una cadena que defensa el franquisme; l'ús de la Policia Nacional i el CNI per seguir els líders opositors, sobretot catalans, en lloc de seguir el crim organitzat, les màfies, etc.; les activitats de la FAES; el control sobre els mitjans escrits de Madrid; les crítiques perquè el Sr. Rodríguez Zapatero -que no passa de ser un espanyol "de peu"- visiti Cuba (no serà que el que els ha molestat és que en Castro l'hagi rebut i, al seu dia, no va voler rebre el ministre d'Assumptes Exteriors del PP?); els intents descarats d'escampar "merda" sobre tots els seus rivals electorals; i tants altres, que no vull recordar per no fer-me pesat.

Ja he dit en altres ocasions que mai he estat independentista, ni ara mateix tinc clar si ho sóc. Però el que sí és clar és que d'un PPaís com el present segrestat per un PPartit com el que tenim, n'hem de sortir com abans, "cagando leches", tal com diuen els espanyols.

I entretant -suposo que per "despistar l'enemic"-, les "Camachos", "Arenales" i altres "peperes" de torn fan el paper de "bledes polítiques" en aquestes televisions les actuacions i tertúlies de les quals estan tan allunyades de la democràcia... Vergonya de país!

El bus no hi era

Laura Herrera Valverde. FIgueres.

Sóc usuària habitual per raons laborals de l'empresa de transports Teisa amb trajecte de l'estació de Vilafant fins al centre de Figueres. Des de mitjan desembre fins avui, són tres vegades la mateixa incidència, la qual denuncio des d'aquest mitjà: el bus llançadora que hi hauria d'haver a les 20.40 (quan arriba el tren), en tres ocasions per mateix dia de la setmana, diumenge concretament i horari, no hi era. L'estació es troba als afores de la ciutat i a sobre de nit no és gaire agradable el passeig.

He reclamat les tres vegades a l'empresa, amb demores de resposta i sempre perquè he trucat jo: el primer cop al·legaven error de Renfe perquè va informar malament els horaris; de la segona incidència encara espero resposta; i del diumenge 1, com que la persona que porta el tema de reclamacions no hi és, doncs m'he d'esperar ja que sembla ser que ningú més em pot atendre... Quanta gent inepta que treballa, Mare de Déu!

També trobo improcedent que el servei d'atenció al públic sigui únicament de dilluns a divendres. Els caps de setmana els usuaris amb incidències com la meva pròpia, que recordo que són 3 vegades!, què hem de fer? Tampoc m'ho saben respondre. Prego que solucionin aquests incidents i tinguin més consideració amb qui depenem d'aquest mitjà i recomano la gent que, si poden, evitin moure's amb Teisa, manca de professionalitat i serietat total.

DdG · Fe d'errades

José Manuel de la Rosa no és membre de la Sociedad de Fenómenos Paranormales de Girona, com publicàvem dilluns a la pàgina 11, sinó un aficionat que investiga per lliure.