La setmana passada, l'Ajuntament de Palafrugell es va integrar al patronat de la Fundació Tom Sharpe. És una decisió coherent i positiva. No s'hauria entès que Palafrugell es quedés al marge d'un projecte cultural que se sumarà a les fundacions artístiques, musicals i literàries ja existents a la vila.
Sharpe és als antípodes de Josep Pla. No va escriure ni una ratlla en català. Tampoc pretenia oferir cap descripció notarial dels racons, els costums o els personatges del país. I la seva aportació a la mitologia empordanesa és nul·la. Malgrat això, ningú no li podrà negar que va concebre part de la seva obra a Llafranc, on va viure feliç molts anys.
El cas de Sharpe no és gaire diferent dels de Marcel Duchamp o Richard Hamilton, veïns de temporada a Cadaqués, on van pensar i van dur a terme força projectes. A Empuriabrava, J. G. Ballard hi va exercir de novel·lista estival. I Truman Capote es muntava vacances de feina entre Palamós i Platja d'Aro.
Ningú no posarà en dubte la vàlua artística d'aquests autors que, amb el seu talent, van fer avançar les arts narratives i visuals. N'hi ha algun que ja ha estat reivindicat de manera natural com a part del nostre paisatge creatiu. En un món globalitzat, això no hauria d'esgarrifar ningú. Tot el contrari.
Palafrugell fa molt bé de capitalitzar i promoure l'obra d'un dels grans escriptors humorístics del segle XX. En el futur, la vila serà un referent obligatori per als lectors de Pla i Sharpe. Dues espècies complementàries, capaces de compartir lectures i experiències en companyia d'un bon glop de whisky.
