Dalí li deia a Antoni Pitxot: "El vertader creador es repeteix sempre i retorna sobre la mateixa obra". La frase xoca de caps contra un dels axiomes fundacionals de les avantguardes, que consideraven l'originalitat com un dels valors irrenunciable de l'obra artística.

Per ser justos, el pintor empordanès va a?van?çar sempre amb un peu a fora de l'ortodò?xia modernista. Quan li convenia, priorit?za?va l'originalitat; ara bé, ingressar en el club d'André Breton no li va impedir repetir imatges, teories i idees-força durant dèca?des i dècades. El bust de dona retrospectiu, que podem veure al castell de Púbol, exem?pli?fica prou bé aquest joc de permutacions ob?sessives. L'original d'aquesta peça, avui al MoMA, parteix d'un bust de porcellana que Dalí va treure d'alguna perruqueria de París, al qual va afegir uns quants elements ?estram??bòtics. Després d'exhibir la peça en una galeria prestigiosa, el pintor la va continuar tune?jant sense parar. Li feia de tot: la recobria amb culleretes, li posava una sabata per bar?ret, la decorava amb un esquelet de cap de tauróÉ Al final, va decidir vendre-la a un col·leccionista. Potser va penedir-se'n, perquè de seguida en va fer unes quantes rèpli?ques en bronze, com aquesta que tenim a Púbol.

Per a Dalí, repetir-se no va suposar mai un fre creatiu. La reiteració d'elements, de fet, li va permetre crear una marca reconeixible i maximitzar les demandes constants que li feia el mercat artístic. Aquesta actitud la va compaginar, fins al final, amb la passió per les novetats fruit de la seva curiositat inesgotable. Perquè tenia un peu a cada banda.