Amb el Vol Gastronòmic ens vam entretenir al principi més amb el continent que amb el contingut quan allò transcendent era el fons i no la forma. Va prevaldre l'estètica i això al final és qüestió de gustos. En un país ordenat i decent com Suïssa, també tenen el restaurant giratori Paz Gloria al cim del Schilthorn, a quasi 3.000 metres d'altitud, als Alps bernesos. Qüestió de mal gust. Abans d'inaugurar-se el Vol, la regidora Marta Madrenas va sostenir que no tenia res a veure amb el Niu -una altra andròmina instal·lada al principi de la Rambla- perquè en aquest cas "no hi ha contribució pública". Fals. Rotundament fals, com hem anat sabent amb comptagotes a causa de l'opacitat de l'Ajuntament en aquest projecte. Aquesta setmana, gràcies a la CUP, hem conegut que el Patronat de Turisme va contractar 216 àpats, a 91,66 euros per cap, amb diners públics. Encara hem d'aclarir el pagament de les taxes per a una instal·lació que a la plaça del Vi van catalogar de bar-xurreria (sic). I vés a saber el que encara ens falta per saber. Com tants altres casos, el Vol Gastronòmic era un negoci amb beneficis privats i pèrdues públiques. A una escala molt més petita, per descomptat, però el mateix sistema que el Castor o el túnel del Pertús. I com tantes altres activitats privades a Catalunya, en què les administracions públiques beneficien els amics, coneguts i afins, mentre la resta dels mortals han de quadrar números a final d'any.
