Albert Ballesta no ha començat el seu mandat amb gaire encert. S'oblida del jurament del càrrec, pretén apujar-se el sou, desautoritza l'anterior alcalde, firma decisions abans d'una reunió per analitzar-les... Una història: Puigdemont prohibeix el so de les campanes de la catedral de les 23.45 a les 6.00 perquè pujava a quasi 60 decibels, quan la llei només en permet 45. Fins i tot va amenaçar de portar el cas als tribunals perquè el capítol eclesiàstic obeís la comminació i emmudissin les campanes. Però el nou alcalde, pressionat per l'associació de veïns del Barri Vell, que, diuen, no volen renunciar a una tradició que els sona a música (sic) celestial, revoca la prohibició "per no fer marxa enrere" i perquè una llei de la Generalitat -de 2009- eximeix els centres religiosos de la llei de protecció acústica. Potser és una moderna interpretació de l'article 10 de la llei 16/2009. I ara, en una preclara mostra de la ductilitat municipal, sonen altre cop les campanes de nit. Al Barri Vell pesen més uns veïns que uns altres. I que els arguments legals emprats per Puigdemont. Va consultar el batlle l'opinió dels veïns que no eren membres de l'Associació? Perquè alguna cosa tindran a dir, no? O és que a tots els habitants del perímetre isofònic els sonen les campanes com pifres seràfics? I si a un muetzí li dóna per convocar l'oració, micròfon en mà, cinc cops cada nit? També tindrà butlla?
Són moltes les tradicions que la vida ha arraconat per respecte als drets ciutadans. Amb menys pedigrí, però amb més raó. Per exemple, dormir de nit. Els campanars de Palau-Sacosta, Sant Narcís i Salvador d'Horta, callen de nit. La catedral, no. Qüestió de classes.
