L'ombra de la sospita permanent
El dirigent del PP Xavier Garcia Albiol, va manifestar fa pocs dies que no hi hauria prou estelada per tapar els casos de corrupció de Convergència. I es va quedar tan ample... De cop i volta ha tingut un atac d´amnèsia i no recorda que ni la bandera espanyola de la Plaça de Colom de Madrid podria amagar els sobres plens de bitllets que es repartien els membres del PP al carrer Génova. I ningú a hores d´ara encara no ha explicat des d´on arribaven els milers d´euros en metàl·lic.
Però ja se sap, es tracta de jugar al joc de l´empastifada, allò de vosaltres més que nosaltres... I així no s´acaba amb la corrupció. En una legislatura amb majoria absoluta popular a les corts i de domini convergent al Parlament de Catalunya, cap de les dues formacions fou capaç de fer una llei de punt i final sobre unes pràctiques de finançament dels partits que avui són perseguides per la llei.
És curiós, però, que tota la responsabilitat la facin recaure en els tresorers. I si pot ser en persones difuntes encara més. Aquestes no es poden defensar i sense escrúpols els fan recaure tota la responsabilitat. Del tot injust, perquè ningú no es creu que Rajoy o Mas no sàpiguen d´on provenen els fons que s´ingressen en les seves caixes fortes. O les trucades que reben els ajuntaments, qui les fa? El tresorer? No, de cap manera. És sorprenent que de moment ningú no hagi obert la boca i en aquests casos caldria parlar d´alcaldes, diputats o persones que fa molts anys que viuen sense treballar i que depenen del sou del partit.
És tot un engranatge podrit que ha possibilitat que molts personatges s´hagin enriquit sense cap escrúpol. I per molt que Podem o Ciutadans parlin de regeneració, la veritat és que no han pogut o sabut anar al moll de l´os. Dit en altres paraules, a les clavegueres d´uns partits que no han estalviat recursos per mantenir-se en el poder. I això ha passat al PP en l´àmbit estatal, a CiU a Catalunya i al PSOE andalús. Però els responsables prefereixen mirar el veí abans de rentar la roba bruta de casa.
El cas del Palau de la Música, amb gent com els Millet o Montull, és intolerable en una societat democràtica. Aquests dos murris s´han rigut a la cara de la bona gent, tot fent servir els donatius dels ciutadans per als seus capricis de milions d´euros. I això ha de marcar un abans i un després on les institucions han de ser molt més curoses amb els organismes que reben diner públic. Cal fer una profunda reflexió. La corrupció s´ha de combatre ja i fer-ho seriosament amb la complicitat de tots els grups parlamentaris. S´ha de redactar un camp d´acció en què resti molt clar què és legal i què s´ha de sancionar. I això fa molts anys que la societat ho demana, mentre PP, PSOE, CiU o PNB miren cap a un altre costat.
Seria bo saber com es finança avui un candidat a una alcaldia. I ara parlem del polític més petit de l´engranatge. Per exemple, com ho faran les alcaldesses de Girona o Figueres per aconseguir la reelecció o els alcaldes d´Olot, Blanes, Palamós, Lloret o Banyoles? Ens ho podrien explicar? Segur que no ho faran, però en cas afirmatiu potser veuríem que hi ha molts espais d´opacitat on és complicat seguir la legalitat. Davant d´aquesta manca de transparència, no seria millor tenir unes regles del joc clares que qualsevol candidat estigués obligat a complir? Em temo que serà picar ferro fred i que continuarem sota l´ombra de la sospita permanent.