El dirigent del PP Xavier Garcia Albiol, va manifestar fa pocs dies que no hi hauria prou estelada per tapar els casos de corrupció de Convergència. I es va quedar tan ample... De cop i volta ha tingut un atac d´amnèsia i no recorda que ni la bandera espanyola de la Plaça de Colom de Madrid podria amagar els sobres plens de bitllets que es repartien els membres del PP al carrer Génova. I ningú a hores d´ara encara no ha explicat des d´on arribaven els milers d´euros en metàl·lic.
Però ja se sap, es tracta de jugar al joc de l´empastifada, allò de vosaltres més que nosaltres... I així no s´acaba amb la corrupció. En una legislatura amb majoria absoluta popular a les corts i de domini convergent al Parlament de Catalunya, cap de les dues formacions fou capaç de fer una llei de punt i final sobre unes pràctiques de finançament dels partits que avui són perseguides per la llei.
És curiós, però, que tota la responsabilitat la facin recaure en els tresorers. I si pot ser en persones difuntes encara més. Aquestes no es poden defensar i sense escrúpols els fan recaure tota la responsabilitat. Del tot injust, perquè ningú no es creu que Rajoy o Mas no sàpiguen d´on provenen els fons que s´ingressen en les seves caixes fortes. O les trucades que reben els ajuntaments, qui les fa? El tresorer? No, de cap manera. És sorprenent que de moment ningú no hagi obert la boca i en aquests casos caldria parlar d´alcaldes, diputats o persones que fa molts anys que viuen sense treballar i que depenen del sou del partit.
És tot un engranatge podrit que ha possibilitat que molts personatges s´hagin enriquit sense cap escrúpol. I per molt que Podem o Ciutadans parlin de regeneració, la veritat és que no han pogut o sabut anar al moll de l´os. Dit en altres paraules, a les clavegueres d´uns partits que no han estalviat recursos per mantenir-se en el poder. I això ha passat al PP en l´àmbit estatal, a CiU a Catalunya i al PSOE andalús. Però els responsables prefereixen mirar el veí abans de rentar la roba bruta de casa.
El cas del Palau de la Música, amb gent com els Millet o Montull, és intolerable en una societat democràtica. Aquests dos murris s´han rigut a la cara de la bona gent, tot fent servir els donatius dels ciutadans per als seus capricis de milions d´euros. I això ha de marcar un abans i un després on les institucions han de ser molt més curoses amb els organismes que reben diner públic. Cal fer una profunda reflexió. La corrupció s´ha de combatre ja i fer-ho seriosament amb la complicitat de tots els grups parlamentaris. S´ha de redactar un camp d´acció en què resti molt clar què és legal i què s´ha de sancionar. I això fa molts anys que la societat ho demana, mentre PP, PSOE, CiU o PNB miren cap a un altre costat.
Seria bo saber com es finança avui un candidat a una alcaldia. I ara parlem del polític més petit de l´engranatge. Per exemple, com ho faran les alcaldesses de Girona o Figueres per aconseguir la reelecció o els alcaldes d´Olot, Blanes, Palamós, Lloret o Banyoles? Ens ho podrien explicar? Segur que no ho faran, però en cas afirmatiu potser veuríem que hi ha molts espais d´opacitat on és complicat seguir la legalitat. Davant d´aquesta manca de transparència, no seria millor tenir unes regles del joc clares que qualsevol candidat estigués obligat a complir? Em temo que serà picar ferro fred i que continuarem sota l´ombra de la sospita permanent.
