Socialistes de poltrona i no socialdemòcrates

JOAN JANOHER I SADURNÍ vulpellac

Anem de sorpresa en sorpresa: almenys la manipulació d´a­ques­ta branca política ve de­mos­trant un tarannà poc seriós en tots els àmbits que pretenen moure´s. Són moltes les variants de criteri que s´estan desenvolupant en el seu entorn, crec que fan palesa i desconsideració, d´un comportament força allu­nyat dels principis vitals del que és coneix com a socialisme en tota la seva extensió. Un compromís falsejat, on la direcció està orientada als radicalismes més actuals.

Ja hem viscut episodis nefastos dintre la transició, amb records difícils d´oblidar, però mai deixaran d´estar pressents a la nostra memòria. Un mític del socialisme contemporani fou, entre d´altres: Felipe González, que ens va governar amb el suport dels socialistes catalans. Resultant ser un altre engany de poder, atès què quan s´hauria d´haver votat a favor de l´últim Estatut d´autonomia, aquests varen destruir totes les opcions de millora per a Catalunya, Ridícul, no?, però cert.

El secretari d´estat d´aquell govern, Alfonso Guerra: va ser el botxí de l´esperança de Catalu­nya, en manifestar orgullosament que tot s´havia passat pel ribot, frenant així l´es­pe­rit catalanista. Seguint dintre el procés de cap reconeixement: també Rodríguez Zapatero va seguir teixint la mateixa tela. Sortint d´estudi als moments puntuals, per guanyar-se credibilitat, però tampoc va ser seriós. I ara el nou secretari del partit, Pedro Sánchez, s´adapta a la necessitat de Rajoy, per no acceptar el referèndum. Quina vergonya!

«Poderoso caballero es don dinero»

àngela ferrer i mató girona

Amb aquest títol i el segle XVI-XVII l´escriptor Quevedo feia referència a com els diners poden tornar corrupta qualsevol persona i com s´esperen «favors» d´ella quan els diners són els veritables missatgers en les relacions, siguin dels tipus que siguin. Estem veient com els bascos, «espavilats ells», s´han venut a en Rajoy a canvi d´una autonomia més semblant a una independència que a res més. També el senyor Quevedo, de Canàries, a qui vaig sentir dir a en Rajoy en el Parlament de tot menys «guapo» i criticant acaloradament el seu comportament i quan el president li ofereix milions per a les illes, talment un «xaiet» li ha donat el vot favorable per als presupostos. Quants corruptes, quants enriquiments il·lícits per amor al diner! Ja la Bíblia ens diu que és més difícil que un ric entri al Paradís, espiritual clar, que un camell pel forat d´una agulla. I és ben cert. Estem veient persones que crèiem honrades i que pels calerons s´han venut l´ànima al diable. I segur que encara n´hi ha per descobrir, ja que veiem com cada dia s´amplia el nombre d´imputats en temes de corrupció. Quina pena em fan: denigrats humiliats pel vil metall. Sí, segur que viuran a cor què vols, ja que deuen tenir amagats encara part del seu «botí» i no tornen ni molt menys tot el que ens robaren, però, voleu dir que viuen tranquils i que la seva consciència, si en tenen, els deixa tranquils? I quan moltes amistats els fan el buit? I els familiars humiliats? El pecat fa forat i no dubto de la saviesa d´aquesta dita. I així sigui. Amén.

Davant del gihadisme

Jesús Domingo Martínez girona

El fenomen del terrorisme ­gihadista continua sent estudiat pels especialistes en el món islàmic, tant civils com religiosos. En els diagnòstics destaquen dues perspectives: l´adoctrinament en unes idees fanàtiques sobre el destí ­final de l´Islam, que seria conquerir el món, així com la violència d´unes minories que ­pretenen venjar-se per les humiliacions ­sofertes al llarg de l´època colonial.

S´ha posat així en marxa una maquinària infernal que, paradoxalment, causa una certa ­fas­ci­nació entre joves desarrelats, molts crescuts a Europa, és el cas de Manchester, que han perdut els valors basats en la veritat sobre l´home. L´efecte més greu d´aquest adoctrinament, que en els últims temps es realitza a través de certes xarxes socials, en mesquites ­clandestines i a les presons, és el ­terrorisme que s´a­car­nissa tant als ­carrers europeus com en els dels mateixos països musulmans.