Un advocat mexicà, Antonio Battaglia, ha decidit invertir 20.000 dòlars en la fabricació del paper higiènic Trump, un paper il·lustrat que reprodueix al llarg de tota la tira la cara del polític i en l´embolcall, la seva caricatura amb el característic pentinat a marquesina. Un terç dels beneficis anirà a ajudar els immigrants mexicans deportats des dels Estats Units, d´aquí el lema comercial del paper: Suavitat sense fronteres. Ho he vist en un noticiari d´Univisión. Ara només falta fabricar rotllos impregnats d´essència de xilis havaners i aconseguir que la intendència de la Casa Blanca els compri perquè la freqüentació de la porcellana sanitària per part de mister Trump tingui un toc «picosito, picosito».
A diferència de molts americans, jo no tinc cap pressa en què Donald Trump marxi de la Casa Blanca. El van votar, no? Doncs llavors que escurin el seu calze fins la femta, mai millor dit. En moltes cultures abunden les associacions entre excrements -i vostès disculpin, però tinc el dia filosòfic- diners, afecte i marxa enrere. De fet, els ulls, pròpiament dits, són a la cara per mirar endavant, mentre que a la Casa Blanca i des dels temps de Reagan, s´ha anat molt enrere: caldrà provar amb l´escombreta i el lleixiu.
Crec que va ser Jack Kerouac qui va escriure On the road en un rotllo de paper higiènic. Des de llavors han estat molts els intents de convertir aquest auxiliar quotidià que és el paper de bany (com en diuen a Mèxic) en un suport artístic o d´agitació. El paper dels temps de Kerouac era sòlid, escassament suau, però molt apte com a suport literari. El d´ara és tan mòrbid com les maneres d´un notari però, malgrat tot, la tècnica permet estampar-hi tota mena de dibuixos i poemes. El problema és que tu talles la teva porció de paper amb un poema de sant Juan de la Cruz o de Joan Vinyoli i si no tens el cor de pedra, després costa dedicar-lo a l´ús natural. Problema que no tens amb el rotllo Trump: el fas servir amb gust. I estiri de la cadena. 5 dòlars.
