Fruit del passat de militars i capellans, a Girona queda encara un pòsit que ens empeny a jutjar per l'estètica i per l'ètica. I ens oblidem sovint d'un bonic parèntesi polític que més aviat que tard haurem de reivindicar amb orgull. El període de 2002 a 2011, amb governs encapçalats per Anna Pagans, va significar una excepció a la norma que imperava per A la resta de l'Estat i de Catalunya. Malauradament, vam jutjar per allò que representava i no per allò que feia, induint a un error terrible que ens ha portat on som ara.
És cert que va ser la millor època econòmica recent, els ingressos de l'urbanisme anaven omplint les arques de l'Ajuntament. I és cert que es van cometre errors de gestió diària. Malgrat això, costaria molt de trobar una inversió municipal que es consideri inútil o innecessària: es van fer centres cívics, biblioteques, escoles bressol, millores a parcs i jardins, carrils i aparcaments per a bicis, inversions en l'entorn del riu Ter i adequacions d'accessibilitat i de gestió del trànsit. I tot això es feia sense oblidar què és Girona: una petita capital de províncies en què els seus ciutadans aspiren a viure bé. I prou. Els gironins són en essència gent que sap frenar l'eufòria. Però per això cal saber usar l'ètica i no quedar-se només amb l'estètica.
