Algú podrà dir que són només senyals i les veus més opositores, practicants de la crítica per la crítica, ja s´han fet notar, adduint raons electoralistes darrere de la decisió i titllant-la de cara. L´alcaldessa de Madrid ha tornat a donar mostres de ser una lluitadora per la igualtat fent instal·lar els primers semàfors paritaris (les figures dels pilots lluminosos són una parella formada per un home i una dona), inclusius (parelles d´home i home i de dona i dona) i igualitaris (figures de dona) dins de l´aposta municipal per la igualtat. El mapa dels símbols (emoticones, llums de semàfors, indicatius de lavabos, etc.) explora noves fronteres per donar visibilitat a conceptes com la igualtat, la diversitat i la tolerància a la societat actual. Que hi hagi icones d´un home negre, de dones identificades per la professió, superant la silueta d´una ballarina amb un vestit vermell i semàfors en què la figura masculina s´ha substituït per siluetes de dos homes o dues dones (amb les mans agafades), s´ha d´interpretar com un gran avenç i com una lliçó per trencar motlles tradicionals. Es tracta d´una visió que xoca amb la percepció de qui situa aquestes iniciatives a l´estadi de la simple anècdota, perquè segur que aquests petits detalls ajuden a trencar idees prefixades i aporten noves visions. En aquest món de representacions, els símbols són portadors de la realitat d´una societat on caben totes les ètnies, orientacions sexuals, edats i gèneres. I en aquest cas tindran a llarg termini un efecte positiu sobre la manera com pensem. La celebració del World Pride 2017, la festa mundial del moviment LGTBI, ha estat el pretext del canvi dels senyals que esperem que no sigui una acció conjuntural sinó definitiva.
