Pel que fa a la idea del progrés, convé recordar que la humanitat no va enlloc. Les vespes, tampoc. L´existència no té sentit, en les diferents accepcions de la paraula. Avancem a cegues, sense cap objectiu d´assolir. El foc es podria haver inventat o no. No va ser una manifestació del progrés, sinó de l´atzar. La majoria dels mamífers no el van inventar i segueixen menjant-se crues a les seves preses sense la sensació que els falti alguna cosa. No hi ha progrés, en fi, hi ha un avanç que, segons tots els càlculs, condueix a la nostra desaparició. Però tampoc això constitueix un retrocés. Potser estigui en la naturalesa de les coses que ens autodestrïm per les mateixes raons atzaroses per les quals ens construïm.
Ara bé, potser a l´interior del sense sentit puguem trobar grumolls d´això que estem anomenant progrés. Un d´ells seria la invenció de la moral. De la moral en sabem que es pot utilitzar per a una cosa i per a la seva contrària. No hi ha crim que no tingui una raó moral (o immoral, que ve a ser el mateix). Però la moral, en el seu significat més simple i esquemàtic, s´hauria de traduir en solidaritat. Només això: solidaritat. El triomf de la solidaritat implicaria que la desigualtat desapareixeria en procedir al repartiment de les riqueses que posseïm, i que són limitades. Es repartirien de manera que tots els habitants d´aquest pedrot que anomenem Terra tindrien accés als béns indispensables per viure en condicions de dignitat. Però això no ha passat mai al llarg de la història ni passa ara, quan més conscients som de l´absurd.
Lliurar una batalla contra l´absurd, tot i saber que està perduda per endavant, provoca un sentiment de pietat que potser és equiparable a la idea que tenim de progrés. Un gram d´ordre a l´interior del caos. Algú hauria de fer de la pietat un programa polític. Ja tenim inventada la paraula (si pietat no els agrada, escullin solidaritat), ara només és qüestió de desenvolupar el seu significat, els seus avantatges, i la manera d´aplicar-la perquè els seus efectes arribin a tothom. Hi ha molta gent disposada a posar la primera pedra. Per què jo no? Perquè jo ja estic fet malbé.
