Com que no som gaire llestos, necessitem ajuda. Per això hi ha, per exemple, el Tribunal Constitucional. Tens dubtes sobre el significat d´algun article de la Carta Magna? Acudeixes als jutges del TC i en dos, tres anys, o cinc anys, no sé, t´ho aclareixen. Com acabo de dir, no som llestos, però tampoc som tan babaus com per no haver comprès en el seu moment que l´amnistia fiscal de Montoro era una amnistia fiscal pensada per a gent que sempre cau dreta perquè té influències. Sabíem, com ara ens confirmen els savis, que «suposa l´abdicació de l´Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots de concórrer al sosteniment de les despeses». Potser no hauríem sabut expressar-ho d´una forma tan clara (encara que hauríem evitat la rima entre dues paraules tan pròximes «abdicació» i «obligació»), però en el fons, fins i tot sense utilitzar cap paraula, teníem la seguretat que s´estava premiant els defraudadors i humiliant per tant els que fins ara complim amb les nostres obligacions fiscals.
No som gaire intel·ligents, ja dic, però tampoc som completament idiotes. Vol dir que ja llavors, amb diversos anys d´avançament sobre el Constitucional, ens va semblar que amb aquella amnistia es legitimava la conducta dels evasors. No necessitem donar-nos el temps que s´han donat els jutges. Va ser llegir la notícia i dir: «Aquí hi ha gat amagat». I hi havia gat amagat, en efecte: fet que acaba d´alliberar el TC. Això d´alliberar és un forma de parlar, perquè és mort. No es pot tenir una bestiola cinc anys en un calaix, a menys que es tracti del gat de Schrödinger, que era un animal teòric. Els de carn i ossos són menys resistents. De fet, la sentència de l´Alt Tribunal no tindrà cap efecte sobre els que «van regularitzar» la seva situació. Afecta únicament la dignitat dels qui complim i a la indignitat de Montoro, que hauria de dimitir.
Però tornem a l´assumpte del principi. Hi ha qüestions per a les quals no necessitem l´orientació de cap savi, i aquesta n´és una. Significa que hauríem de confiar més en les nostres intuïcions i no molestar gent ocupada amb les nostres inseguretats.
