Pirates del Carib

Vols dir, Pere, que fa per tu aquesta noia?», et solien preguntar. Ella era una mulata exuberant, que quan caminava semblava dur el ritme de les onades caribenyes; i la seva veu i les seves corbes recordaven el gust dolç del rom i la canya de sucre. La vas conèixer a la Dominicana, la vas treure d'un entorn difícil i va venir a Girona per viure el somni del primer món. Ella et deia:« ¡Ay, papito, como yo te quiero, mi amol! ¡Todo el bien que tú me hases!». I tu et senties dins un somni de conqueridors i amors entre continents.

La gent té enveja, penses. La gent és dolenta. Són massa desconfiats. Tu ho feies tot per ella. Perquè ella, que havia patit tantes privacions, a Girona havia de consumir i gastar per ser un xic feliç. És normal, per superar els traumes calen joies, roba cara, bosses de marca. I a mesura que deixava un forat més gran al teu compte corrent, vas veure que necessitaves una altra feina, de reforç, per fer front a les despeses. I ella solia dir: « ¡Ya tu sabes! Nesesito 40.000 pesos más, mi amol; mi família los necesita». I tu feies el compte de cap, i patapam, més de 700 euros creuen l'Atlàntic i anaven a aquella família per ajudar-los en els seus problemes.

Gairebé sense adonar-te'n, et vas convertir en la seva ONG particular. Però no et queixaves. Quan tornaves de la feina, la trobaves estirada al sofà, tan guapa, i saltava damunt teu com un puma de la selva. I tu et senties la persona més afortunada del món. Unes setmanes més tard, se la veia trista, ensopida. I no vas parar fins arrencar-li el motiu de la seva preocupació. «É s Willson Stalin, mi amol, mi hermanito del alma». I et va explicar com el seu germà petit, tendre, indefens, s'enredava amb les màfies locals. Mala gent, capaç del pitjor. Calia dur-lo a Europa per arrencar-lo de les males influències. I vas treure calés de la targeta de crèdit per pagar-li el viatge. En Willson va resultar ser un tros de bèstia de gimnàs. Es passava el dia aixecant peses, i et mirava amb cara de be degollat. I tu treballa que treballaràs, content, perquè se la veia feliç. Cada vegada més atabalat i amb menys diners. Fins que una nit, en tornar a les tantes de la segona feina, te'ls vas trobar a tots dos, al Willson Stalin i a la teva mulata, junts, al llit, fent coses que no fan els germans. I mesos més tard, quan trobes els rebuts de la targeta de crèdit, encara et sents assaltat per uns pirates del Carib, que t'han robat tota la passió i tot l'or del teu cor.