Vols dir, Pere, que fa per tu aquesta noia?», et solien preguntar. Ella era una mulata exuberant, que quan caminava semblava dur el ritme de les onades caribenyes; i la seva veu i les seves corbes recordaven el gust dolç del rom i la canya de sucre. La vas conèixer a la Dominicana, la vas treure d'un entorn difícil i va venir a Girona per viure el somni del primer món. Ella et deia:« ¡Ay, papito, como yo te quiero, mi amol! ¡Todo el bien que tú me hases!». I tu et senties dins un somni de conqueridors i amors entre continents.
La gent té enveja, penses. La gent és dolenta. Són massa desconfiats. Tu ho feies tot per ella. Perquè ella, que havia patit tantes privacions, a Girona havia de consumir i gastar per ser un xic feliç. És normal, per superar els traumes calen joies, roba cara, bosses de marca. I a mesura que deixava un forat més gran al teu compte corrent, vas veure que necessitaves una altra feina, de reforç, per fer front a les despeses. I ella solia dir: « ¡Ya tu sabes! Nesesito 40.000 pesos más, mi amol; mi família los necesita». I tu feies el compte de cap, i patapam, més de 700 euros creuen l'Atlàntic i anaven a aquella família per ajudar-los en els seus problemes.
Gairebé sense adonar-te'n, et vas convertir en la seva ONG particular. Però no et queixaves. Quan tornaves de la feina, la trobaves estirada al sofà, tan guapa, i saltava damunt teu com un puma de la selva. I tu et senties la persona més afortunada del món. Unes setmanes més tard, se la veia trista, ensopida. I no vas parar fins arrencar-li el motiu de la seva preocupació. «É s Willson Stalin, mi amol, mi hermanito del alma». I et va explicar com el seu germà petit, tendre, indefens, s'enredava amb les màfies locals. Mala gent, capaç del pitjor. Calia dur-lo a Europa per arrencar-lo de les males influències. I vas treure calés de la targeta de crèdit per pagar-li el viatge. En Willson va resultar ser un tros de bèstia de gimnàs. Es passava el dia aixecant peses, i et mirava amb cara de be degollat. I tu treballa que treballaràs, content, perquè se la veia feliç. Cada vegada més atabalat i amb menys diners. Fins que una nit, en tornar a les tantes de la segona feina, te'ls vas trobar a tots dos, al Willson Stalin i a la teva mulata, junts, al llit, fent coses que no fan els germans. I mesos més tard, quan trobes els rebuts de la targeta de crèdit, encara et sents assaltat per uns pirates del Carib, que t'han robat tota la passió i tot l'or del teu cor.
