El 27 d´octubre, la Jornada Anual dels Economistes 2017 estarà dedicada a la intel·ligència artificial i transformació digital 4.0 a l´economia, a les empreses i a la societat. Anton Gasol, director tècnic de la trobada, explica en la presentació que: «La Primera Revolució Industrial va utilitzar l´aigua i el poder del vapor per mecanitzar la producció. La Segona utilitzà l´energia elèctrica per produir en massa. La Tercera utilitzà l´electrònica i la tecnologia de la informació per automatitzar la producció. Ara, la Quarta Revolució es caracteritza per una fusió de tecnologies que desdibuixa les línies entre l´esfera física, la digital i la biològica».

De fet s´augura una nova era d´avenços en «la intel·ligència artificial, la robòtica, l´Internet de les coses, els vehicles autònoms, la impressió 3D, la nanotecnologia, la biotecnologia, la ciència dels materials, l´emmagatzematge d´energia i la informàtica quàntica». Alhora s´assenyala que «la revolució digital, avui, trastornarà el treball, l´ocupació, la producció i els estils de vida. Distorsionarà la distribució de la renda i la generació de drets socials i el seu finançament».

Amb altres paraules, l´economia 4.0 inaugura un nou període de domini del capitalisme financer i dels monopolis sobre el món del treball. Suposarà la desaparició de milions de llocs de treball, especialment aquells no qualificats. Els treballadors expulsats del mercat laboral no trobaran feina o hauran d´acceptar treballs precaris i mal pagats. Aquests canvis són percebuts amb prevenció i temor per aquells que pagaran els plats trencats. Els empresaris, si no s´adapten als nous temps, desapareixeran del mapa, arrossegant els assalariats. Els nous llocs de treballs no seran ni creatius ni motivadors, sinó que consagraran unes condicions d´explotació semblants a temps passats.

Aleshores què fer per evitar les conseqüències nefastes d´unes transformacions inexorables? No n´hi ha prou de pronosticar que a la llarga es «notaran els efectes beneficiosos sobre el benestar, l´activitat econòmica i fins i tot sobre l´ocupació».

Per tant, s´han de combatre els efectes perjudicials de la revolució tecnològica mitjançant una redistribució del treball i de la riquesa generada amb menys treball.

És a dir, cal promoure l´escala mòbil de les hores de treball. S´han d´aconseguir compromisos entre els que tenen treball i els qui no en tenen. El treball disponible ha de ser repartit entre tots els treballadors per tal de determinar la durada de la setmana laboral. El salari mitjà de cada treballador ha de continuar sent el mateix que amb l´antiga setmana laboral. Són mesures a aplicar sense dilacions. És una qüestió de supervivència!